APUNTS DIVERSOS

A Òpera i política, John Bokina reflexiona sobre Wagner: la revolució política va constituir, segons l'autor del llibre, la redempció buscada i consumada pel jove Wagner. Una altra revolució, mitjançant l'art, és la que va dur a terme el Wagner madur.

Parsifal esdevé un heroi iniciàtic, que passa pels diversos estadis exposats en La actualidad de lo bello de Hans Georg Gadamer: el joc (acte primer: cacera; cigne= ritual no entès), el símbol (acte segon: noies flor, evocació de Herzeleide i petó de Kundry= conversió) i la festa (acte: consagració del Graal).

* * * * *

A l'entrevista publicada al número 22 de la revista Idees (abril-juny 2004), George Steiner recorda que "no existeix cap comunitat sobre la Terra sense música" (p. 69). D'acord: però no conformats amb la música, les diferents societats occidentals -i m'atreviria a dir que també orientals- n'han buscat la (re)presentació escènica. L'òpera, doncs, és la materialització última, el punt d'arribada de la música en si mateixa.

* * * * *

A La decadencia de Occidente, Oswald Spengler reflexiona sobre la plasticitat de la música com a llenguatge artístic: "cuando la palabra (...) llega a convertirse en un elemento de expresión artística, la conciencia humana vigilante deja entonces de constituir un conjunto expresivo o que recibe impresiones. Los sonidos verbales, incluso cuando se emplean artísticamente (...), separan insensiblemente la audición de la intelección, pues el sentido habitual de las palabras entra también en juego; y bajo la creciente influencia del arte verbal llegan asimismo las artes no verbales a emplear recursos expresivos que dan a los motivos artísticos ciertas significaciones verbales (...). Así, la partitura se convierte muchas veces en una especie de escritura hecha con figuras (...), en un arte, por lo tanto, que le arrebata al artista la facultad de elegir y ordenar las figuras. Así también se distinguen las arias de Gluck, cuyas melodías brotan de sentido del texto" (p. 393)

És clar, però amb el procés que du a l'escenificació, a la plasticitat, música i paraula s'unifiquen en una intel.lecció encara més concreta, que no impedirà multitud de possibilitats interpretatives: per exemple, a partir de la mirada del director escènic.

* * * * *

Spengler situa Tristany i Isolda en el punt final de l'art fàustic, la mort de la música occidental (p. 505). Segurament a partir del concepte de "Mort de l'art" de Hegel: el predomini de la forma (música "trencada") per damunt de l'esperit (poesia) mata, segons Spengler, la música.