A PROPÒSIT DE DE WOZZECK

Alban Berg deia a propòsit de Wozzeck que calia “tornar al teatre allò que pertany al teatre”. Per això, va “construir”, a partir de la música, la dramatúrgia del text que Georg Büchner va deixar inacabat.
El muntatge de Bieito estrenat al Liceu el desembre del 2005 feia justícia a la frase de Berg, retratant una societat malalta. I Wozzeck emmalaltia en i amb ella. L’espectacle ofereix un retrat patètic del personatge, “salvat” i justificat per Bieito: l’Home-Wozzeck és bo per naturalesa i és la societat qui el corromp.
Una societat de víctimes i botxins, en què hi ha cadells que asseguren una generació de maldat a perpetuïtat: els nens que envolten el fill de Wozzeck i Marie, al final de l’òpera.