23.4.12

CONFIRMAT: EL LICEU TÉ ÀNIMA

Ho sabia tothom i no era profecia: el Liceu té ànima. Però va anar bé verificar-ho al llarg de gairebé tres hores que van passar volant. Alguns dels qui em llegiu sabreu que Catalunya Música transmetia el concert i que un servidor estava a l'escenari, explicant i vivint el que hi passava dins i fora. En molts moments, em va ser difícil contenir l'emoció exigida a qui té un micròfon davant, tal era l'entusiasme i l'adrenalina que pul.lulaven entre caixes: tècnics, regidors, coristes, músics de l'orquestra i molts dels solistes que van participar vivien una complicitat única. Aquí estem i d'aquí no ens mouran. I és que un poble sense cultura està destinat a desaparèixer. Aquestes van ser algunes de les impressions que es tenien a l'entorn de L'ànima del Liceu, encertat títol que va servir perquè solistes de l'alçada de Roberto Alagna, Ainhoa Arteta, Carlos Álvarez, Joan Pons, Karine Deshayes i tants altres desfilessin per un escenari amb l'omnipresència d'una orquestra i d'un cor que, com el personal de la casa, va oferir desinteressadament la seva voluntat d'existir davant d'un públic igualment agraït.
No és de rebut, penso, fer una crítica del concert d'ahir. Perquè va ser més que això: va ser un plebiscit, ben conduït per la carismàtica presentació de Ramon Gener. Amb tot, l'entusiasme i les ganes de fer bé les coses, des dels criteris de la programació fins a l'execució de les peces, va demostrar que les "forces vives" del Liceu poden fer molt bé les coses. I sense populismes ni concessions a la galeria. El mateix podríem dir dels solistes, entregats al risc en peces no sempre fàcils, i amb "sorpreses" com la presència de Lang Lang o l'impagable vídeo de Rolando Villazón amb un català que ja voldrien molts dels qui defensen la multiculturalitat sense moure un dit... com voleu que amb aquestes condicions un mantingui la imperturbabilitat exigida al professional d'un mitjà de comunicació? L'esforç, per tant, va ser considerable, però crec que va valer la pena.
És simptomàtic que La Rambla s'omplís per veure a través de la pantalla gegant un esdeveniment únic i que va fer història. Això també é sl'ànima del Liceu, dels qui senten el teatre barceloní com una cosa pròpia, més enllà dels seus encerts i dels seus errors al llarg d'una història de més de 165 anys. Anoteu-vos-ho a l'agenda: 22 d'abril del 2012. Serà una data per al record.

7 Comments:

Blogger Joaquim said...

Subscric fil per randa, aquest apunt.
Des de l'emoció que sento en sentir-me ànima.
Per molts anys!

11:45 a. m.  
Anonymous Anónimo said...

Ho, m'ho vaig passar tan bé!, des de la meva localitat del cinqué pis en el lateral tocant a l'escenari (no sé com varen aconseguir les localitats els que estaven a platea)podia veure la totalitat de la sala, plena a vessar, amb la gent tan entusiasmada, tan entregada, que vaig copsar que aquesta part de l'ànima ja era, millor dit, és, plenament del Liceu.
Com diuen les revistes del cor ripipis, va existir "MIRADES DE COMPLICITAT" màxima entre tots.
Mariàngels

12:12 p. m.  
Blogger Teresa said...

Per a la Mariàngels: jo estava a primera fila de platea i t'explico com vaig aconseguir l'entrada: estant a les 9:00 a l'ordinador i entrant al Servicaixa. Ho explico, perque no sembli que hi van haver "mans negres".
Dit això, el concert, més ben dit, l'ambient d'ahir va ser extraordinari, d'una energia increible, de total amor pel Liceu i l'òpera. Esperem que aquesta energia generada doni força al nostre Teatre i que, feta la neteja necessària, es puguin superar les dificultats actuals. Si amb algo comptem, és amb uns treballadors (tots, músics i no músics) i un públic d'una amor i una fidelitat extremes al Liceu, ahir es va ben demostrar.

12:19 p. m.  
Blogger JAUME said...

Sempre també m'he sentit ànima del Liceu.
Els treballadors saben que comptem amb tot nosaltres i els hi es va voler demostrar que a les poques hores estaban les entrades exaurides.
Crec que el Liceu te un bon director artistic, el Sr.Matabosch, pero el que pot ser li falta es un Director General i una junta experta. "be, es la meva opinió"
JAUME

1:14 p. m.  
Blogger JAUME said...

Lo principal VA SER UNA RETRANSMISIÓ IMPECABLE.

JAUME

1:15 p. m.  
Blogger pinrrele said...

L'ànima com s'ha dit hi era, i fortíssima es va notar, ara jo em pregunto, com és que els culpables encara hi són? tot el que he llegit/sentit sobre sr Marco són crítiques, mai res de bo, a més pel que he entés no és que li preocupi molt la música.... per tant, que hi fa encara en el seu carrec? qui té la potestat de fer-lo fora? o no es pot? no ho entenc


Nacho Díaz

2:56 p. m.  
Anonymous Catherine said...

Es va demostrar abastament que l'ànima hi era.El Cor gairebé va ser un espectador més,fantàstic.El Director general actual està massa assegut a la cadira per girar full i tocar el dos.El meu agraïment als treballadors que han fet possible una diada com aquesta

5:39 p. m.  

Publicar un comentario

<< Home