VIÑAS ENTRE PROTESTES

Són dies estranys al Liceu. Avui, el col.lectiu de treballadors es concentrava a la porta del teatre per explicar el perquè del seu malestar. "L'òpera més trista, Liceu 2012-?" era el lema de l'enganxina i del pin que es repartia entre la concurrència, abans de l'inici del concert de guanyadors de la 49ena edició del Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas. La protesta és lògica i legitima, perquè afecta el futur immediat de la casa i la seva imatge a ulls del món de l'òpera a escala mundial i també, és clar, dels abonats que són els qui renoven any rere any la seva fidelització al teatre. I mentrestant, la direcció general segueix sense dir ni piu, cosa que escalfa massa els ànims de qui veu el seu futur tenyit d'incertesa.

La tarda, però, era per al Concurs Viñas, a un any de la celebració de les seves noces d'or que s'escauran en un any tan significatiu com el 2013, el de commemoració dels aniversaris del naixement de Verdi i de Wagner i, també, el de l'estrena de Parsifal al Liceu protagonitzat per Francesc Viñas. La seva néta, Maria Vilardell (traspassada el març del 2011) ha estat objecte de l'homenatge d'enguany, tant amb el pregó a càrrec del dr. Josep Lluís Vidal com amb la senzilla però sentida mostra d'avui al teatre, amb preludi de Rakhmaninov interpretat al piano per la mare de Miquel Lerín.

Posats a sintetitzar, l'edició d'enguany torna a demostrar la serietat i el rigor d'un concurs que ha deixat deserta la categoria del Primer Premi Masculí i que no ha premiat cap tenor ni cap baix. Tampoc es pot dir que cap de les veus premiades sigui espaterrant, tot i que hem sentit intèrprets notables, com ara la soprano moldava Olga Busuioc, de veu timbrada i de projecció segura en les dues pàgines interpretades de Txaikovski i Dvorák. També m'ha interessat el tremp, el caràcter i la sensibilitat de la també soprano Jessica Muirhead, exquisida en Mozart i segura en l'escena final del primer acte de La traviata, tot i l'errada garrafal de regidoria, que ha empès un sofert xicot a lliurar un ram de flors quan encara no tocava. Fora d'aquesta anècdota, la d'enguany ha estat una edició del Viñas que constata la suma correcció dels cantants actuals, però la nul.la emoció que susciten unes veus tan ben formades com poc donades al risc. Una mica d'això és del que vaig parlar fa tres dies amb Fiorenza Cossotto quan l'entrevistava a la ràdio. La mateixa filosofia que exhibia ahir a la tarda José Van Dam en la memorable tarda que vam compartir al foyer del Liceu. Tant la mezzo italiana com el baix baríton belga han estat membres del jurat d'enguany. El 2013, el Viñas ha de tirar la casa per la finestra...