17.9.15

CARTA OBERTA A XAVIER GARCIA ALBIOL

Com recordareu, el candidat del PP a la presidència de la Generalitat de Catalunya ha declarat aquesta setmana la seva intenció de tancar diversos canals públics catalans, radiofònics i televisius. Entre d'altres, Catalunya Música.
I no m'he pogut estar d'escriure a l'exalcalde de Badalona aquesta carta oberta:


Distingit senyor, llegeixo amb perplexitat la seva intenció de, si arriba a la presidència de la Generalitat, tancar diversos canals públics de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Entre d’altres, Catalunya Música. Deixant de banda la meva vinculació a aquesta emissora com a col.laborador que en sóc des de fa catorze temporades al capdavant d’un modest programa dedicat a l’òpera els diumenges a la tarda, abans de formar-ne part jo era oient habitual d’aquest canal del grup d’emissores de Catalunya Ràdio.
Vostè diu que hi ha altres canals destinats a la música. Certament, però cap de públic dedicat a aquella música que malanomenem clàssica. I que ho fa en una llengua que és la nostra i també la seva. A no ser que, quan diu que hi ha altres canals, es refereix a Radio Clásica, una emissora espanyola que ofereix els seus continguts en castellà i, per cert, amb uns índexs d’audiència molt exigus a casa nostra, en comparació a les desenes de milers de Catalunya Música, que vostè segurament desconeix a jutjar per les seves declaracions, i que demostren un menyspreu total per la feina feta durant els 28 primers anys d’existència de Catalunya Música. Un canal que és l’únic català que forma part de la Unió Europea de Radiodifusió, a través de la qual projectem els nostres artistes, les nostres orquestres, les nostres formacions de cambra.
A Catalunya Música tenim una funció pública, mitjançant la qual hem après a perdre la por al segle XX, a escoltar solistes, a preludiar els matins, assistir a concerts celebrats a l’altra punta de món, a escriure notes de clàssica, a passar tardes d’òpera, a guiar-nos amb l’orquestra i a explicar històries de l’òpera, a brindar amb cava amb jazz de fons, a acariciar violins vermells davant d’una pantalla de cinema, i a pensar que només hi falten ments obertes que entenguin que el nostre és un servei públic que informa, que forma i que il.lustra, amb professionals preparats i vocacionats, que creiem en la feina que fem perquè ens sentim amb la responsabilitat de fer arribar als nostres oients unes músiques i uns contextos que ens ajuden a ser una mica més cultes, rics, lliures, desvetllats i feliços, com deia el poeta de Sinera.
Els de la clàssica, senyor Albiol, som gent pacífica i, com diu la cançó, no ens agrada cridar. Però sí que ens sabem defensar. Amb arguments molt més sòlids que els seus, perquè ens avala un patrimoni, el musical, que forma part d’un substrat cultural que rebenta fronteres geogràfiques, ideològiques, religioses i idiomàtiques. Si a vostè no li agrada la música, no hi podem fer res. Però no impedeixi que el servei públic que fem en un canal que estimem vagi fent el seu curs, en un context de migradesa cultural com el que malvivim de fa anys. La música no ens fa rics, però possiblement sí millors persones.
Amb tota cordialitat,
Jaume Radigales

13 Comments:

Anonymous Nona Arola said...

Jaume, no podria estar més d'acord amb el què has escrit.
Segurament el que passa és que el Sr. Garcia Albiol no sap que la música és un llenguatge universal, perquè ell només en sap un, de llenguatge. Pobre! És clar, com que des del seu partit només volen que se n'aprengui un, oi?, a les escoles...

12:23 p. m.  
Blogger Unknown said...

Jaume:

Agraeixo la teva paciència a dedicar una estona a aquest individu. Sé que ets ràpid i l'estona no deu haver estat gaire llarga. També ets lúcid i malgastes aquesta qualitat amb una persona que no destaca precisament per això. Et felicito però també et recordo que un personal com el que representa el senyor en qüestió, que ha fet tot el possible per apujar l'IVA a la cultura i pretendre "españolizar a los niños catalanes" no pot tenir idees més subtils i, per tant, no val la pena d'esforçar-s'hi. Desfem-nos-en votant el 27.

12:54 p. m.  
Blogger Unknown said...



No se puede expresar mejor el rechazo a idea tan descabellada. Ese señor no debe haber escuchado en su vida 10 segundos de música de Bach o Mozart. Felicitats Jaume.


J.A. Medina.

1:58 p. m.  
Anonymous Artur Arranz said...

Ja veus, Jaume, "Se ha acabado la broma".
Davant aquest aplastant argument...potser caldria "irse con la música a otra parte"

2:19 p. m.  
Anonymous Anónimo said...

Jaume, la paidea requereix un interlocutor amb una ment oberta i cert nivell de partida, però l'intent per part teva és molt lloable!!

4:16 p. m.  
Blogger Unknown said...

Aquesta penya no s'extinguirà mai (políticament parlant) almenys a Catalunya? Amb animalades com aquesta no esmereixen representació en el Parlament. Molt ben expressat. La Vanguardia hauria de publicar un escrit com el teu. L'altre dia al Diari de Sabadell en publicada una d'un ex-regidor socialista que s'ha donat de baixa del partit i que dirigia a l'Iceta. Molt bona també.

6:28 p. m.  
Anonymous Anónimo said...

Encara que no estem a la ment del senyor García Albiol, potser es refereixi més al pes que als pressupostos de la Generalitat te la Corporació de Mitjans Audiovisuals, entitat que apart de Catalunya Música integra especialment TV3 i Catalunya Ràdio., Potser sí que cal racionalitzar despeses, baixar sous, no en va anomenen a la senyora Terribas, la 400.000 anuals, revisar contractes amb certes productores de persones molt vinculades a determinades opcions polítiques que passen unes facturacions totalment inflades..., en una xarxa que barreja política, difusió cultural i pagaments pels serveis prestats a certes causes... pagat tot això sí amb fons públics, o sigui de tots, que poden ser destinats a altres menesters possiblement més peremptoris. No veig Catalunya Música com la fera, sinò les seves germanes grans, atès que la música clàssica és un servei públic i donar servei públic és el que han de fer els mitjans públics, i en això estic força d´acord amb tu. Altra cosa és fer de seguici i altaveu d´una línia política, creant tot un univers virtual que esdevé conformador d´esperits pretesament nacionals i que són simples estructures clientelars.
Perquè no sigui això un "brindis al sol" per batre l´olla i quedar bé, et posso el vincle que segurament arribarà al senyor García Albiol.... Així t´assegures que arribi i que et tingui present...
http://www.ppcatalunya.com/contacte/

7:26 p. m.  
Anonymous Carme V.. said...

Felicitats Jaume per aquesta carta oberta Garcia Olbiol" no m´atreveixo a dir señor".Saps que som molts els que sempre estarem al teu costat.

11:57 p. m.  
Blogger Begoña Alberdi said...

Estic absolutament d'acord. La incultura en aquest paìs es realment dramática

9:29 a. m.  
Anonymous Josep R.Noy said...

Felicitats Jaume. Però no perdis el temps amb segons qui. No s'ha fet la mel per a la boca del porc.Els porcs confonen mel amb merda i merda amb mel. Així de clar.

11:28 a. m.  
Anonymous XC said...

Comparteixo totalment el que dius en la teva carta, Jaume. Amb tot, el que és preocupant de debò no és el que aquest home digui, sinó allò que fa que tants milions de persones votin el partit del que forma part, fins al punt de donar-los majoria absoluta a l'Estat i ple poder per fer el que vulguin.

2:29 p. m.  
Blogger Unknown said...

Idees miserables sorgides d'una ment feixista que diu el que li fan dir els seus mentors de la FAES,
Molt bon apunt, la llàstima és que l'Albiol no crec que el llegeixi.

10:51 p. m.  
Anonymous Jesús G. said...

El despreci cap a la cultura és quelcom molt extès a aquest pais, i al capdevall, els polítics només son un reflexe de la nostra societat. A aquest senyor en concret, els badalonins ja el vem patir els darrers quatre anys, especialment la gent del Conservatori Municipal, que va estar a punt de tancar per l'abandonament de l'Ajuntament.

8:38 p. m.  

Publicar un comentario

<< Home