22.2.17

UNA PROPOSTA ESTIMULANT



La migrada aposta del Liceu per la creació contemporània ens ha regalat una alegria, després de la fascinant Written on Skin de George Benjamin de l’any passat. Ara, arriba Quartett, òpera en un acte amb música de Luca Francesconi inspirada en el drama homònim de Heiner Müller. Representant genuí del teatre post-dramàtic, Müller va basar la seva obra (que a casa nostra vam veure representada per l’enyorada Anna Lizaran i per Lluís Homar al Lliure de Gràcia) en la novel·la Les liaisons dangereuses de Choderlos de Laclos.
Deixem-ho clar: ni l’obra de Müller ni l’òpera de Francesconi no són adaptacions o resums de la novel·la epistolar del segle XVIII, sinó especulacions a partir d’un dels seus eixos motrius: la destrucció de l’individu a partir d’una sexualitat perturbada i devastadora. El desdoblament dels dos personatges (Merteuil en Volanges i Valmont en Tourvel) provoca un joc de miralls que faria les delícies d’un semiòtic. Formalment, s’imposa la violència de la paraula i Francesconi hi imprimeix una música compromesa amb la modernitat, atonal, amb passatges sustentats en l’electrònica però, sobretot, molt ben escrita per a la veu humana.
Des de la seva estrena a La Scala de Milà el 2011, Quartett s’ha representat en diverses ocasions a teatres internacionals i compta ja amb dues produccions. Al Liceu ha arribat la de l’estrena milanesa, amb proposta dramatúrgica d’Àlex Ollé (La Fura dels Baus), escenografia d’Alfons Flores i videoprojeccions de Franc Aleu. Visualment, l’efecte és de gran impacte des que s’alça el teló, amb una caixa escènica sostinguda per cables d’acer que deixen suspès a l’aire l’espai on es desenvolupa l’acció.
Tot i l’excel·lent escriptura vocal, Quartett demana molt als seus dos únics protagonistes, una soprano i un baríton que ocasionalment ha de recórrer al falset per a abordar determinats passatges mel·lismàtics. Per sort, Allison Cook i Robin Adams coneixen bé la partitura per haver-la estrenada a la Scala, de manera que la qualitat estava garantida i els bons resultats finals també.
Quartett és també un repte per a l’orquestra, que dialoga amb frases i passatges prèviament enregistrats en els passatges més onírics. I aquí tan fonamental han estat el director, Peter Rundel, com els enginyers i informàtics de l’IRCAM, Serge Lemouton, Sébastien Naves i Benoit Meudic.
Resultat? Una proposta ben estimulant, que es pot veure fins el proper 3 de març, enmig de les funcions de Teuzzone de Vivaldi i de Thais de Massenet. Quartett hauria de ser un dels grans esdeveniments operístics de la temporada, i seria una llàstima que passés sense pena ni glòria. La nit de l’estrena, al principi el comportament d’una part del públic, entossudida a tossir, feia témer el pitjor. Poc a poc, l’interès creixent es percebia. I, per tractar-se d’una òpera d’avui, l’èxit va ser considerable.

1 Comments:

Blogger Unknown said...

Hi vaig avui amb moltes ganes!!!!

2:25 p. m.  

Publicar un comentario en la entrada

<< Home