"S" DE SUTHERLAND
El concert de Cecilia Bartoli a L'Auditori ahir al vespre va estar impregnat, tot i no haver-hi cap referència, del dol per la mort de Joan Sutherland, de la que ens assabentàvem a la tarda.
2010 està sent letal en matèria operística: Philip Landgridge, Giuseppe Taddei i tres cantants amb la "S" al seu cognom, perquè a les desaparicions de Giulietta Simionato i de Cesare Siepi cal sumar la de la soprano australiana.
Per als qui em seguiu habitualment, aquest post tan sols és un anunci sobre la propera Tarda a l'òpera a Catalunya Música, que canviarà la programació prevista i oferirà Lucia di Lammermoor, un homenatge-reportatge i l'entrevista que el 2001 li feia a la soprano australiana en ocasió de la seva estada a Barcelona com a membre del concurs Viñas. En aquell moment realitzava el programa Fila 10 a la desapareguda Catalunya Cultura. El meu nerviosisme davant del personatge que tenia al davant era tal que li ho vaig fer saber tan sols arribar. Aquella imponent figura, en tots els sentits del terme, em va mirar i es va posar a riure amb aquella mandíbula d''on, fins feia onze anys, havien sortit sons meravellosos. I assenyalant-me la butaca on em convidava a asseure'm, em va dir: "I'm not a monster". Tenia raó: al llarg de la poca estona passada plegats vaig descobrir la Sutherland ésser humà. Però per a mi, i per a molts, havia estat, era i seguirà sent "La stupenda". Descansi en pau.
Per als qui em seguiu habitualment, aquest post tan sols és un anunci sobre la propera Tarda a l'òpera a Catalunya Música, que canviarà la programació prevista i oferirà Lucia di Lammermoor, un homenatge-reportatge i l'entrevista que el 2001 li feia a la soprano australiana en ocasió de la seva estada a Barcelona com a membre del concurs Viñas. En aquell moment realitzava el programa Fila 10 a la desapareguda Catalunya Cultura. El meu nerviosisme davant del personatge que tenia al davant era tal que li ho vaig fer saber tan sols arribar. Aquella imponent figura, en tots els sentits del terme, em va mirar i es va posar a riure amb aquella mandíbula d''on, fins feia onze anys, havien sortit sons meravellosos. I assenyalant-me la butaca on em convidava a asseure'm, em va dir: "I'm not a monster". Tenia raó: al llarg de la poca estona passada plegats vaig descobrir la Sutherland ésser humà. Però per a mi, i per a molts, havia estat, era i seguirà sent "La stupenda". Descansi en pau.
1 Comments:
Era un ser extraordinari, les seves gravacions foren per a molts l´entrada a òperes que sempre ens han acompanyat, ja poden venir moltes darrera, que hem de sentir i retornar per a gaudir de veus com la seva a Lucia, Puritani, Norma, Sonnambula, Traviata... i tant d´altres, independentment dels gustos de cadascú. Avui tots estem una mica més orfes, i estic fent coses de casa amb la seva veu, dotada d´una tècnica excelsa, reconeguda pels seus companys i per tothom amb una mica d´oïda o coneixements musicals.
Viva la Sutherland. Descansi en pau però ella, com tots els grans cantants, sempre perduraran al nostre records en discs i videos.
Ja saps el que et toca a Girona demà amb Lucia, maco!
Publicar un comentario
<< Home