29.4.13

BIBLIOGRAFIA WAGNERIANA RECENT. UNA SELECCIÓ

Aviat necessitarem més d'una vida per llegir -i assimilar- tot el que s'ha escrit sobre Richard Wagner. Més encara: tot el que va escriure Wagner i tot el que s'ha produït sobre el compositor de Leipzig. La impossibilitat d'assumir-ho tot fa que ens haguem de conformar amb algunes referències. Però anys com aquest que vivim, i que comparteix commemoració amb Giuseppe Verdi, ajuden a estimular la lectura i a focalitzar-la en la revisió d'alguns clàssics i en l'assumpció d'algunes novetats.
Vagi per endavant recordar dues de les biografies més sonades -mai millor dit- de Richard Wagner, que ja mereixen ser considerades com a clàssics: el monumental treball -quatre volums- d'Ernest Newman (Cambridge University Press) i l'eficaç -i editada en castellà per Alianza- estudi de Martin Gregor-Dellin. En tot cas, no tenim notícia que enguany s'hagin reeditat, o que algú pensi en traduir de nou la gegantina biografia de Newman. Ja seria hora.

Estudis no traduïts
Per a les consultes més o menys ràpides, puntuals però sempre amb resultats satisfactoris, val la pena tenir a mà les 2.495 pàgines que integren el Dictionnaire Encyclopédique Wagner dirigit per Timothée Picard (Actes Sud, 2010). Els autors que hi participen són màxims especialistes en les matèries que tracten i els articles aporten dades molt interessants, sempre que sapiguem què volem buscar, des de noms propis fins a conceptes filosòfics, passant per noms topogràfics o d'obres literàries i musicals.
La literatura francòfona a l'entorn de Wagner culminava el 2012 amb l'assequible volum (590 pàgines) de Danielle Buschinger, Richard Wagner. L'opéra d'une vie, publicada a Ginebra per Slatkine. Es tracta d'una posada al dia, molt completa i a mig camí entre l'erudició i l'alta divulgació, amb un recorregut linial de la vida i l'obra wagnerianes, amb anàlisi inclosa de les òperes del mestre.
Tot i que publicat el 2006, vaig adquirir fa un any el volum de Patrick Carnegy Wagner and the art of the theatre (Yale University Press), extraordinari treball de consulta obligada per explorar la dramatúrgia de Wagner i la seva visió de l'espectacle teatral, des del vessant teòric exposat a L'obra d'art del futur fins a les recents propostes dramatúrgiques, passant per les posades en escena de Mahler, Roller, Appia i Wieland Wagner. És un treball dens, però impagable per anar més enllà dels pentagrames wagnerians.
És evident que Wagner és un home que ha generat una nova manera de pensar, no tan sols la música i les arts escèniques, sinó també el substrat cultural d'occident. I, sense arribar a ser filòsof, va elaborar un corpus teòric que el converteix, sense voler-ho, en un pensador. Maldestre en el vers, enfarfagat en la prosa i sovint contradictori, seria erroni tanmateix bandejar el Wagner polític, ètic i estètic. En aquest sentit, i tenint en compte que la sensualitat i l'amor ocupen una part essencial de la seva obra, és obligat repassar l'estudi de Laurence Dreyfus sobre l'erotisme wagnerià a Wagner and the Erotic Impulse (Harvard University Press, 2010), que analitza el corpus artístic de Wagner sota la mirada de les teories estètiques centrades en l'eros i el desig, incloent un revelador capítol sobre homoerotisme.
Un llibre recent oposa (o contraposa) les dues figures senyeres de l'òpera al segle XIX, Verdi i Wagner, amb un treball que en compara l'obra musical: Verdi and/or Wagner de Peter Conrad (Thames & Hudson, 2011). Un volum que confronta dues maneres d'entendre el mateix, des del cant fins a la posada en escena, passant per la política, l'amor o la religió. El de Conrad és un treball altament estimulant, engrescador i innovador, i que d'una vegada per totes col.loca -no podria ser d'altra manera- els dos compositors en igualtat de condicions i al mateix nivell de genialitat.

Edicions recents en català i/o castellà
El desaparegut divulgador Ángel F. Mayo és autor de diversos estudis i traduccions sobre l'obra wagneriana. D'ell, per exemple, és la traducció d'Ópera y drama, reeditada ara per Akal. Es tracta, com se sap, d'una de les obres teòriques -juntament amb L'obra d'art del futur- essencials de Richard Wagner, en què es justifica, amb prosa enfarfagada i amb evident messianisme, el programa que seguirà a partir d'aleshores l'autor de L'anell del Nibelung. Un text, per cert, que es va traduir al català el 1995 per l'Institut del Teatre en un volum que caldria reeditar, tant per l'acurada traducció de Mercè Figueras com per l'edició crítica a càrrec de Roger Alier i Fernando Sans Rivière
Akal és igualment responsable de l'edició d'un treball extraordinàriament interessant, les Cinco lecciones sobre Wagner (2013) del filòsof francès Alain Badiou. Els cinc capítols que integren el volum són una posada al dia del rerefons filosòfic de l'obra wagneriana, amb una erudita confrontació entre partidaris i detractors, des de Nietzsche fins a Lacoue-Labarthe, passant per Mann i Adorno. Hi ha un capítol impagable, "Reabrir el 'caso Wagner'", en què Badiou analitza el concepte del temps en l'obra wagneriana, que és definida com a essencialment discursiva en el seu esdevenir dramàtic, i que a través de la música "transforma la història del món en l'estancament del subjecte" (p. 104). L'únic decebedor d'aquest volum és l'apèndix, un capítol de Slavoj Zizek (autor, d'altra banda, de l'impagable assaig Opera's second Death). Ja sigui perquè el títol del text ("Wagner, el antisemitismo y la ideología alemana") no sembla tenir res a veure amb el contingut, o perquè el text sembla un refregit precisament de l'assaig citat de Zizek, no per això el volum d'Akal deixa de ser menys interessant. Al contrari, és dels treballs més estimulants que hem llegit els darrers anys sobre l'obra wagneriana.
Bryan Magee és autor d'una referència inel.ludible en el context de la bibliografia sobre l'autor de Tristany i Isolda. Es tracta de Wagner and the Philosophy (Penguin, 2000), lamentablement no traduït ni editat a casa nostra. Tanmateix, mai no agraïrem prou a Jaume Vallcorba que Acantilado dediqui tants esforços a l'edició d'assaigs musicals. I per això ens hem de felicitar per poder gaudir d'Aspectos de Wagner. Magee estructura el breu (120 pàgines) però intens volum en sis apartats, un dels quals, el dedicat al judaisme, pot resultar irritant pel seu relativisme. També és sorprenent que l'autor no faci referència al cinema en el capítol dedicat a les influències de Wagner. Però en tot cas estem davant d'un treball de referència, essencial en aquest any de commemoracions rodones.
Al sensacional treball de Jonathan Carr (El clan Wagner) editat el 2009, i que estudia les riqueses i misèries de la família del compositor, fins arribar als descendents vius i actuals, cal afegir dues obres editades aquest 2013 i que són textos clàssics, un del mateix Wagner i l'altre de Nietzsche. Del primer, Hermida Editores acaba de treure El judaísmo en la música, que la responsable de la traducció i edició crítica no dubta en titllar encertadament de "text infame". Qui ho diu és una autoritat com Rosa Sala Rose, germanista i responsable de diverses edicions de textos clàssics de la literatura alemanya (com ara Poesía y verdad de Goethe), a més d'autora del diccionari de mitologia i simbologia nazi publicada a Acantilado. El rigor en la traducció del text (en la seva segona versió, de 1869, corregida i ampliada pel mateix Wagner) palesa un cop més que la repugnància que destil.la el Wagner home no té res a veure amb la seva genialitat com a artista. I si l'obsessió antisemita wagneriana faria les delícies d'un psicoterapeuta, també ho farien les obsessions antiwagnerianes d'un Friedrich Nietzsche que va passar de l'amor a l'odi per causes més aviat justificades. Això no treu que l'autor de L'origen de la tragèdia carregui un excés de visceralitat en dues obres declaradament antiwagnerianes: El cas Wagner i Nietzsche contra Wagner. Totes dues han aparegut en català (Edicions de 1984) amb traducció pulcra i detallada de Jaume Creus i del Castillo. Una bona oportunitat, doncs, per conèixer de primera mà un dels textos fonamentals per entendre les contradiccions de dos grans homes de la cultura decimonònica, l'obra dels quals traspassa temps i fronteres. Obra immensa d'un temps per cert que, per dir-ho en paraules de Gurnemanz, ha edevingut espai.

3 Comments:

Blogger kalamar said...

no sé per quin começar, Jaume. Alguna recomanació?

gràcies pel llistat.

1:14 p. m.  
Blogger jomamaja said...

Este comentario ha sido eliminado por el autor.

8:23 a. m.  
Blogger jomamaja said...

Enhorabuena por tu trabajo! Es muy interesante para mí conocer todo esto.

8:25 a. m.  

Publicar un comentario

<< Home