NABUCCO O LA GRAN NIT DE GENI MONTENEGRO

Els Amics de l’Òpera de Sabadell commemoren l’any Verdi amb Nabucco, la tercera òpera del compositor italià i el seu primer gran èxit. Aquesta ha estat també l’òpera del primer gran èxit de la soprano Eugènia Montenegro a Sabadell. Conscient que el paper d’Abigaille és un rol “trencasopranos”, la cantant barcelonina ha sabut mesurar el terreny conferint a la perversa filla del rei bíblic els trets que la caracteritzen, i amb plenitud d’estil i lliurament total a la causa musical. L'emoció, això sí, pot jugar-li males passades. I en un futur valdria la pena que explorés altres repertoris i que no abusés d'un paper d'excessos.

Va ser una llàstima que el rol titular de l’òpera recaigués en Ventseslav Anastasov, baríton de veu opaca, sense personalitat i amb problemes d’afinació. Un Nabucco de passa que t’he vist, als antípodes de l’autoritat d’Iván García com a Zaccharia, malgrat una lleu indisposició vocal que no li va permetre emetre els aguts amb la brillantor amb què Verdi revesteix el personatge.

La veu engolada de Josep Fadó com a Ismaele va superar la prova al costat de la molt solvent Fenena de Laura Vila, una mezzo que cada cop m'agrada més i que està destinada a fer grans coses.

Bon paper el dels efectius dels Amics de l’Òpera de Sabadell, que van bisar el cèlebre “Va pensiero” a les ordres d’un inspirat Rubén Gimeno davant de la complidora Orquestra Simfònica del Vallès.

La posada en escena de Carles Ortiz va ser, com sol ser habitual en aquests casos, efectiva i molt resolutiva. I va saber treure el millor amb els pocs recursos de l’entitat sabadellenca que, per cert, encara no han cobrat la subvenció del 2011. Una llàstima que les autoritats culturals d’aquest país no sàpiguen ser justos amb l’esforç que fa Mirna Lacambra des de fa més de 30 anys perquè l’òpera a casa nostra vagi més enllà del Liceu. Precisament perquè una de les seves tasques més rellevants és la de descobrir i potencials nous talents. El de Geni Montenegro entre ells en el que ha estat un primer triomf al que, esperem, en seguiran molts més en un futur proper.