22.5.13

AVUI, DIA WAGNER


Dimecres de la setmana passada, apareixia al suplement Cultura/s de La Vnaguardia aquest article, que em permeto reproduir aquí, i en un dia com avui, tan assenyalat, el del bicentenari del naixement de Richard Wagner (1813-1883) a la ciutat de Leipzig.

ACTUALITAT DE WAGNER
Al llarg de la seva vida, Wagner va escriure tan sols tretze òperes, quatre de les quals aplegades en la tetralogia L’anell del Nibelung i tres d’elles, considerades de joventut, que no entren dins dels cànons d’allò que amb el temps s’ha conegut com a wagnerianisme. Això vol dir que, si sumem les quatre obres que integren la tetralogia en una sola, el que ha transcendit de Wagner són tan sols set obres. A elles cal sumar un corpus textual considerable (10 volums en l’edició alemanya), que conté, entre una prosa bigarrada i contradictòria, messiànica i emfàtica, un programa ètico-estètic de primer ordre. I és que la megalomania del personatge, unida a una personalitat egòlatra, aprofitada i que destil.lava odis cap als qui creia que eren els seus enemics (els jueus en particular), no té res a veure amb la grandesa ni amb la transcendència del gran artista que va ser Richard Wagner. Tan sols quatre obres però una transcendència que no sembla tenir límits.

El pensament al servei del drama
Al llarg de la seva vida, i molt especialment durant els anys de “silenci musical” transcorreguts entre les estrenes de Lohengrin (1850) i de Tristany i Isolda (1865), Wagner va cisellar una nova concepció del que a partir d’aleshores esdevindria “drama musical”, mes enllà de les convencions d’un espectacle aburgesat i esdevingut acomodatici com era l’òpera. No cal dir que el pensament de personatges com Marx, Feuerbach, Bakunin o Schopenhauer, i també en certa manera Nietzsche, va influir en diversos períodes del periple artístic wagnerià. És a Wagner a qui devem l’obertura de l’òpera a un concepte dramatúrgic, que aviat coincidiria en el temps amb les noves teories teatrals d’un Antoine, d’un Appia o d’un Reinhardt. La dramatúrgia com a concepte, tan vigent en els muntatges teatrals (i per extensió operístics) d’avui, arrenca precisament de la concepció wagneriana segons la qual -i citem Alain Badiou- “l’essència del subjecte dramàtic era el discurs, i això és el que compta per al desenvolupament de ‘personatges que desborden la realitat’”. El mateix Badiou afirma en el capítol “Reabrir el ‘Caso Wagner’”, inclòs al recentment editat Cinco lecciones sobre Wagner (Akal, 2013), que en els drames wagnerians “la música és el que transforma la història del món en estancament del subjecte”. És a dir, que la música, art del temps, el desafia per esdevenir embolcall de la reflexió i de la narració, més que no pas de l’acció. Per això, la de Wagner pot resultar feixuga i les seves òperes tan llargues: “Tot va bé fins que s’asseuen a la pedra”, va dir Santiago Rusiñol referint-se a un Wagner la música del qual, més que sentir-se, ha d’escoltar-se. Tan sols així podrem entendre-la com a part integral d’una nova concepció del drama, concebut des de la modernitat.
Una modernitat que, d’altra banda, reinventa el mite amb la revisió i la reincorporació en l’imaginari col.lectiu d’una nova col.lectivitat de déus i d’herois que desplacen els antics. Sempre mirant la tradició (per exemple sintetitzant diverses sagues medievals), Wagner va parlar sobre els déus, i els desplaça i elimina per l’emergència d’un home (Sigfrid) que estableix l’hegemonia d’un ésser nou. És el nou Home resultant de la immolació de Brunilda al final d’El capvespre dels déus (tercera i darerra jornada de L’anell del Nibelung), i és el que reflectirà Nietzsche amb el seu Übermensch. Un Home que esdevé al mateix temps mite, necessari fins i tot en les societats més descregudes, com les que vivim actualment. Però, mite al capdavall, tenim un Sigfrid que avui ha esdevingut el Frodo de Tolkien, el Luke Skywalker de Lucas o el Michael Jackson de les despietades multinacionals, poblades de nibelungs forjant un anell que és font de felicitat i de perdició a la vegada.
Però Wagner també anuncia l’univers freudià, així com l’existencialisme de Sartre: els seus personatges s’emmirallen en els propis conflictes, són perfectament sexuats i  caminen cap al final amb resignat desmenjament. El fanàtic pangermanisme de Wagner, d’altra banda, no podia preveure que el criminal parèntesi nazi se l’apropiaria, amb la connivència interessada dels descendents del propi Wagner, especialment els de la branca anglesa (Winifred i Howard Stewart Chamberlain, jove i gendre respectivament del compositor). I tanmateix, Woody Allen va pecar d’irresponsable amb aquell lúcid i hilarant “No m’agrada Wagner: m’agafen ganes d’envair Polònia”.

L’espectacle
Si avui assistim a un espectacle però no entrem a la sala un cop ha començat, i si el veiem a les fosques i amb la màxima concentració, gran part ho devem a Richard Wagner. Amb la idea de recuperar el teatre com a manifestació popular, és a dir per al poble, i amb la voluntat que tothom pogués gaudir-lo amb una visibilitat màxima, com en un amfiteatre grec, Wagner va inaugurar el 1876 el seu Festspielhaus a la petita població bavaresa de Bayreuth. Havia lluitat molt per defensar-lo. I no li va importar acabar d’arruïnar una desvalguda Baviera, regnada pel primer gran wagnerià delirant, Lluís II (el Ludwig de Visconti i de Syberberg), gràcies a la bogeria del qual Wagner va poder erigir el seu reialme particular en el que encara avui es coneix com a “sagrat turó”. Al capdavall, tan sols és cartró-pedra, per molt que Wagner hagués definit el seu últim drama (Parsifal, destinat i pensat per a Bayreuth) com a “festival sacro-escènic”. Potser sí que, malgrat la parafernàlia, el teatre havia d’esdevenir lloc exclusiu per assistir a la revelació d’un drama i no pas a lluir-hi vestits i pedres de joieria.
Qui sap si exageren els qui tenen Wagner com un dels precursors del cinema. Però el cert és que la seva concepció d’”obra d’art total” (Gesamtkunstwerk) defensada i argumentada en el text L’obra d’art del futur (1849) és, juntament amb Òpera i drama (1851), una peça cabdal per entendre la nova concepció que havia de regir a partir d’aleshores l’espectacle, sobre la base d’una música que no havia d’acompanyar el text, sinó de ser-ne còmplice. És per això que el paper que des d’aleshores jugaria la partitura en un nou art com el cinema no seria el mateix sense les aportacions de Richard Wagner. Conceptes com els de “melodia infinita” –i que desafia les formes tancades, estructurals de tota òpera-, a més dels motius conductors que vertebren de significat les estructures internes del drama (allò que s’ha anomenat leitmotiv), es deuen a Wagner. I el cinema i l’espectacle teatral dels segles XX i XXI n’han pres bona nota, així com la interacció entre la gestualitat del cos i les imatges presents en escena: l’univers videoartístic d’un Bill Viola (artífex de la meravellosa posada en escena de Tristany i Isolda en complicitat amb Peter Sellars) o la complexitat arquitectònica dels muntatges de La Fura dels Baus (que també han sucumbit davant dels encants de Tannhäuser o de L’anell del Nibelung) deuen, per tant, molt a Wagner. Però també la poesia visual de Joan Brossa, barceloní de socarrel i testimoni de la fascinació que Catalunya sempre ha sentit per Wagner. Deixant de banda que hagués nascut al carrer que duia el nom del compositor alemany, Brossa, que també era un home de globalitats artístiques, mai no va deixar de reconèixer-ne el deute. Ja abans ho havia fet Joan Maragall, tot i que –potser sent més fidel a Nietzsche- va veure el llautó a l’autor de Parsifal. No va arribar a dir –com l’autor d’Aurora- que la seva era una música malalta, però sí que va dir que com a poeta “és un neula”. Potser sí. Però el cert és que com a músic i home de teatre, Richard Wagner és i continua sent únic i indispensable per entendre la nostra modernitat.






5 Comments:

Anonymous Carme said...

<bMagnific article . Moltes felicitats.

1:42 p. m.  
Anonymous Anónimo said...

Hello! Do you know if they make any plugins to protect against hackers?
I'm kinda paranoid about losing everything I've worked hard on.

Any tips?

Feel free to surf to my homepage ... click here

2:18 a. m.  
Anonymous Anónimo said...

Wow! After all I got a webpage from where I be capable of actually take useful information concerning my study and
knowledge.

Feel free to surf to my web page ... click here

2:18 a. m.  
Anonymous Anónimo said...

rosacea treatment Mexico

Feel free to visit my webpage :: rosacea laser treatment East Islip

2:55 a. m.  
Anonymous Anónimo said...


The country is sufficient prize of 2 million championship shows miserable and shabby sand special 15 years ago already Yuan Chaoguo is sufficient
The country is sufficientOnce gain the championship, total stake is 2 million yuan of RMBs, but before Xi Yaqiu team, this just is a drop in the sea, cannot compare with day Han photograph even.
According toChinaSufficient assist make a few years agoAsian cupBonus plan, once the country is sufficient,gain the championship the stake that will acquire 2 million RMB, amount of many fan doubt award are too high. Actually these 2 million yuan are to deuce in coach, player and staff member hand, also do not calculate on average in his hand too much. And no matter be day of Han Hai,be on the west inferiorSand is special, SyriaAndKuwait, bonus wants than Chinese team tall.
Last year the end of the year, JapanProfessional player alliance asks, every nation base of match of every international class A come on the stage cost adds 1 million yen, this brings about Japan sufficient assist malcontent. Be in neverthelessJapan home teamDuring concentration, every player everyday allowance is 10 thousand yen (add up to) of 795 yuan of RMBs about, and China is 100 yuan of RMBs. In the meantime, japanese team wins ball bonus to be calculated according to the rank of adversary, beat last yearArgentineHind, gained 200 thousand yen each. And once Japan wins Asian cup championship, amount is 10 times [url=http://www.lantkegypt.com/engine/images/nikeshoes025.aspx]retro air jordans for sale[/url] what Chanchangbi surpasses highest number at least.
Korea teamInSouth AfricaWorld cupEnter on 16 [url=http://www.okinawakai.org/nikeshoes013.aspx]Cheap Air Jordans Shoes[/url] strong, the bonus of many players achieved Han Yuan of 100 million 7 ten million (add up to) of 1 million yuan of RMB about, this second Asia during the cup, once be lain between when Korea team,champion is seized again after 51 years, advocate the bonus of handsome Zhao Anlai is 100 million Han yuan (add up to 590 thousand yuan of) about, and during player and world cup same, same cent is 3 level, class A is 60 million Han yuan, b class is 40 million Han yuan, c class is 20 million Han yuan (add up to) of 118 thousand yuan of RMB about.
As to on the west inferior team, champion premium is higher, SyriaSufficient assist bonus policy is, once team is entered 4 meet by force get 1 million dollar, winning word is 2 million dollar.
Obtain beforeThalassic cupThe Kuwait team of champion, after the event got all walks of life gross the bonus of 10 million dollar, this their bonus is only much many. And the premium with unusual sand is very high also, two clubs were entered last yearInferior coronalSemifinals, sand spy royal family opens the check that gave 2 million dollar, and when winning Asian cup championship 1996 especially dene, ever had acquired the stake of 5 million dollar, amount to RMB about 33 million. This number, it is the country is sufficient fully of 16 times!
Gold compares Xi Yazhong award to be lessIranian team, if they gain the championship, sports and Ministry of Education will extend to every player value the gold coin of 50 thousand dollar. Even if is such, bonus of their average per capita also wants tower above than Chinese team many.

4:15 p. m.  

Publicar un comentario

<< Home