28.6.14

DINAR AMB CHISTINA SCHEPPELMANN

Convocat pel Departament de Comunicació del Liceu, dissabte al migdia he tingut l'oportunitat, amb diversos col.legues de la premsa, d'escoltar i conversar amb Christina Scheppelmann, flamant directora artística del teatre de La Rambla. Tot i les reserves inicials que expressava en un anterior post, he d'admetre que Scheppelmann confirma el que sabíem: que és una treballadora nata. I també que algunes de les coses que ens feien ser poc optimistes amb el personatge són avui matisables, per la qual cosa augmenta el vot de confiança que sempre cal dipositar en algú que arriba per regir els destins d'un teatre d'òpera (o del que sigui). Tanmateix, algunes reserves es mantenen, i aniran per llarg, entre d'altres raons perquè la tasca de Scheppelmann de debò no es veurà fins a la temporada 2016-17, atès que les dues properes han estat dissenyades en gran mesura per Joan Matabosch, tot i que la tisorada també hi dirà la seva.
Entre les moltes coses que juguen a favor de Scheppelmann hi ha en primer lloc el fet que no té la intenció de desmuntar res del que ja funcioni (ha declarat que no durà l'equip que fins ara ha treballat amb ella a Oman) i que potenciarà allò que ja vagi bé. I sembla que té bons dots d'observació per anar veient com treballa una casa en la que de fet ja va treballar, entre 1992 i 1994, com a assistent (juntament amb Matabosch) d'Albin Hänseroth.

El perfil
La nova directora artística ha mostrat disposició per treballar de bracet amb Josep Pons, a qui coneix, tot i que caldrà veure com serà la seva col.laboració. Així mateix, té clar que el Liceu ha estat sempre un teatre de grans veus. En aquest sentit, no veu que el problema que determinats cantants que vénen tan sols per a recitals o versions en concert (i s'han citat els noms de Netrebko o Kaufmann) sigui de cachet, sinó dels incentius que pot suposar cantar en un teatre que obliga a fer llargs calendaris d'assaig per a poques funcions. Això, per a Schepelmann, no és incompatible amb donar oportunitats a joves artistes (cantants o directors) que ella vol potenciar.
Evidentment, el nom de Joan Matabosch ha sortit en més d'una ocasió i Schepelmann, tot i valorar-ne la seva direcció, ha deixat molt clar que el seu perfil és diferent. Tot i ser alemanya (va néixer a Hamburg el 1965), la nova directora artística es confessa ciutadana de molt, amb dos passaports (Alemanya i Estats Units) i no necessàriament identificada amb l'"estètica alemanya" que fins ara ha definit el Liceu dels darrers anys. Això va lligat a la idea de Schepelmann sobre la innovació, el conservadurisme i determinades opcions escèniques que ella no creu que estiguin vinculades a la modernitat per molt que pretenguin ser trencadores: "Un nu a l'escenari -diu- ja no escandalitza. I a mi això ja no em sembla tan innovador. El que té rellevància és explicar bé una història a través d'una òpera. Cal innovar amb coses noves, no necessàriament amb produccions noves"
Christina Scheppelmann mostra formes exquisides en el tracte, s'expressa amb claredat meridiana i demostra tenir intel.ligència i les coses molt clares. I no ha dubtat en exposar algunes de les òperes que formen part dels seus gustos més personals: Parsifal, Don Carlo, Elektra, Die Frau ohne Schatten, Lucia di Lammermoor, Giulio Cesare... Amb tot, és perfectament conscient que seria imprudent programar en una mateixa temporada títols caríssims com ara Die Meistersinger von Nürnberg, Die Frau ohns Schatten, Don Carlo i Boris Godunov, per exemple.

Principals línies d'actuació
. Creació d'un Opera Studio, que potenciï les noves creacions, amb un equip jove de cantants, directors d'orquestra i d'escena, llibretistes, pianistes i compositors.En aquest sentit, es donarà més rendibilitat al foyer, la vida artística al qual sembla que tornarà, ateses les possibilitats que Christina Scheppelmann veu a aquest espai del teatre.
. Potenciació del repertori del segle XX, programat en equanimitat amb la tradició, però augmentant els títols del segle passat apropant-lo a un 50% de la programació. Tenint en compte que el XX ja és segle passat, i que segueixen encara pendents de programar-se al Liceu títols de la seva primera i segona meitat, la cosa es revela interessant: les darrreres temporades, la majoria dels títols del segle XX programats han estat majoritàriament una sorpresa i un èxit de públic i crítica.
. La mateixa potenciació ha de passar per encarregar obres a compositors catalans. Scheppelmann, que parla un castellà impecable i que entén a la perfecció el català, vol estudiar quina és la situació de la composició operística a casa nostra per donar viabilitat a encàrrecs i projectes diversos, de petit o gran format. Per a la nova directora artística, l'òpera és un art amb molt de futur.
. Estimular nous públics, cosa que passa per mantenir la qualitat de l'oferta del teatre.
Roger Guasch, que ha intervingut breument, ha manifestat que amb aquest nomenament es tanca el procés estratègic per a la internacionalització d'un teatre que, segons el Director General, "està ben encarrilat". Guasch ha estat, igualment, present en moltes de les intervencions de Scheppelmann, que no ha dubtat ni un moment en presentar-se com algú a disposició de les necessitats del teatre. És aquí, precisament, on i com caldrà veure de quina manera el projecte artístic encaixa amb els problemes econòmics que encara mantenen el teatre en una situació complicada. Per cert, en un exercici de transparència que l'honora, el Director General ha fet saber que el sou brut anual de Christina Schepelmann serà de 135.000€.
És d'esperar, en tot cas, que entre tots faran les coses ben fetes. La confiança, al menys per part de qui signa aquestes ratlles, la tenen ben assegurada.

1 Comments:

Anonymous Carme said...

El teu "post" m´omple d´esperances..

2:57 p. m.  

Publicar un comentario

<< Home