EL LICEU PRESENTA NOVA TEMPORADA
"Ràdio macuto" -que tal i com van les coses sembla ser una font cada cop més fiable- ho anava anunciant i la roda de premsa d'avui ho ha confirmat: Arabella, Maria Stuarda, Don Pasquale, Norma, La traviata, Carmen, Siegfried, doble programa amb Una voce in off i La voix humaine, Il barbiere di Siviglia, Così fan tutte i dues òperes en versió de concert (Tristan und Isolde i I due Foscari). Aquests seran els títols per a la propera temporada 2014-15 del Gran Teatre del Liceu.
Hom té la sensació que es tirarà la casa per la finestra. Però no ens enganyem. Diu la dita allò de "Pan para hoy, hambre para mañana". Evidentment, el Liceu es cura en salut i vol penjar el rètol d'"exhaurides les localitats". Però Roger Guasch sembla ignorar que l'òpera és un espectacle car i deficitari per definició. Tenir Plácido Domingo en el seu periple baritonal com a Foscari assegura un ple total, i molts títols programats seran reclamats a les taquilles del teatre, quis sap si situades en un lloc molt més visible, com desitja el director general del teatre d'acord amb el presentat en el seu pla de viabilitat.
N'hi haurà prou, però? On queda, en tot cas, el "Liceu de tots", i que satisfeia amants del repertori de sempre i encuriositats per les novetats? No és excessiu programar dos Donizetti i una Norma que ja hem vist massa vegades i que aquests dies tenim a Sabadell a punt d'iniciar el circuit Òpera a Catalunya?
S'agraeix un Strauss per obrir temporada amb un nom de pes com el d'Anne Schwanewilms, i ja era hora que Il barbiere... rossinià (absent del Liceu des de 1991 i sense comptar el de l'"exili" al Victòria) torni al teatre de La Rambla, però la temporada fa tuf a conservador. Crec que mereixem una cosa millor, malgrat els esforços.
Han caigut del cartell l'estrena mundial d'Io del binomi Casablancas/Argullol i un West side story estiuenc. ¿Cal recordar que un teatre amb voluntat de projecció internacional necessita títols compromesos amb l'avantguarda i la recuperació de clàssics del segle XX?
Amb tot, hi haurà veus de luxe: Patrizia Ciofi (Traviata), Anne Schwanewilms i Michael Volle (Arabella), Joyce DiDonato, Silvia Tro i Javier Camarena (Maria Stuarda), Ainhoa Arteta (Una voce in off), María Bayo (La voix humaine), Sondra Radvanovsky i Ekaterina Gubanova (Norma), Irene Theorin, Lance Ryan i Albert Dohmen (Siegfried), Béatrixe Uria-Monzon (Carmen), Plácido Domingo (i due Foscari), Juliane Banse (Così fan tutte) i Lorenzo Regazzo (Don Paquale), , a més dels concerts i recitals de Natalie Dessay, Simon Keenlyside, Andreas Scholl i Philippe Jaroussky. I directors de luxe com Evelino Pidò (Traviata) o Valery Gergiev. Josep Pons es farà càrrec de Così fan tutte i Siegfried amb la complicitat del recentment anomenat director de l cor, el vienès Peter Burian (1952).
Alguns directors d'escena: Joan Font munta el Barbiere, David McVicar dirigirà una esperada Traviata, Cristof Loy rellegirà Arabella, Carsen seguirà les passes de Siegfried, Calixto Bieito torna amb la seva Carmen i Laurent Pelly triomfarà amb Don Pasquale. Curar-se en salut i escàs risc.
El cofoisme i l'autocomplaença que sovint acompanyen aquests tipus de presentacions no són suficients per engrescar públic i crítica. Era estrany veure Joan Matabosch, ara director del Real de Madrid, a la presentació. Cert, ella ha dissenyat la temporada, però amb tisorades imposades des de dalt. Matabosch ha fet bé, penso, de tocar el dos i regir els destins d'un Teatro Real que pot acabar per passar la mà per la cara a un Liceu que planteja més interrogants i incerteses que mai. Això sense oblidar el descontent dels treballadors de la casa amb acomiadaments de vint en vint, amb el projecte de Josep Pons qūestionat i amb una ignorància flagrant per part de les conselleries pertinents.
Mals temps per a la lírica, en definitiva...
Hom té la sensació que es tirarà la casa per la finestra. Però no ens enganyem. Diu la dita allò de "Pan para hoy, hambre para mañana". Evidentment, el Liceu es cura en salut i vol penjar el rètol d'"exhaurides les localitats". Però Roger Guasch sembla ignorar que l'òpera és un espectacle car i deficitari per definició. Tenir Plácido Domingo en el seu periple baritonal com a Foscari assegura un ple total, i molts títols programats seran reclamats a les taquilles del teatre, quis sap si situades en un lloc molt més visible, com desitja el director general del teatre d'acord amb el presentat en el seu pla de viabilitat.
N'hi haurà prou, però? On queda, en tot cas, el "Liceu de tots", i que satisfeia amants del repertori de sempre i encuriositats per les novetats? No és excessiu programar dos Donizetti i una Norma que ja hem vist massa vegades i que aquests dies tenim a Sabadell a punt d'iniciar el circuit Òpera a Catalunya?
S'agraeix un Strauss per obrir temporada amb un nom de pes com el d'Anne Schwanewilms, i ja era hora que Il barbiere... rossinià (absent del Liceu des de 1991 i sense comptar el de l'"exili" al Victòria) torni al teatre de La Rambla, però la temporada fa tuf a conservador. Crec que mereixem una cosa millor, malgrat els esforços.
Han caigut del cartell l'estrena mundial d'Io del binomi Casablancas/Argullol i un West side story estiuenc. ¿Cal recordar que un teatre amb voluntat de projecció internacional necessita títols compromesos amb l'avantguarda i la recuperació de clàssics del segle XX?
Amb tot, hi haurà veus de luxe: Patrizia Ciofi (Traviata), Anne Schwanewilms i Michael Volle (Arabella), Joyce DiDonato, Silvia Tro i Javier Camarena (Maria Stuarda), Ainhoa Arteta (Una voce in off), María Bayo (La voix humaine), Sondra Radvanovsky i Ekaterina Gubanova (Norma), Irene Theorin, Lance Ryan i Albert Dohmen (Siegfried), Béatrixe Uria-Monzon (Carmen), Plácido Domingo (i due Foscari), Juliane Banse (Così fan tutte) i Lorenzo Regazzo (Don Paquale), , a més dels concerts i recitals de Natalie Dessay, Simon Keenlyside, Andreas Scholl i Philippe Jaroussky. I directors de luxe com Evelino Pidò (Traviata) o Valery Gergiev. Josep Pons es farà càrrec de Così fan tutte i Siegfried amb la complicitat del recentment anomenat director de l cor, el vienès Peter Burian (1952).
Alguns directors d'escena: Joan Font munta el Barbiere, David McVicar dirigirà una esperada Traviata, Cristof Loy rellegirà Arabella, Carsen seguirà les passes de Siegfried, Calixto Bieito torna amb la seva Carmen i Laurent Pelly triomfarà amb Don Pasquale. Curar-se en salut i escàs risc.
El cofoisme i l'autocomplaença que sovint acompanyen aquests tipus de presentacions no són suficients per engrescar públic i crítica. Era estrany veure Joan Matabosch, ara director del Real de Madrid, a la presentació. Cert, ella ha dissenyat la temporada, però amb tisorades imposades des de dalt. Matabosch ha fet bé, penso, de tocar el dos i regir els destins d'un Teatro Real que pot acabar per passar la mà per la cara a un Liceu que planteja més interrogants i incerteses que mai. Això sense oblidar el descontent dels treballadors de la casa amb acomiadaments de vint en vint, amb el projecte de Josep Pons qūestionat i amb una ignorància flagrant per part de les conselleries pertinents.
Mals temps per a la lírica, en definitiva...
posted by Jaume Radigales at 13:48
8 Comments:
la Ciofi veu de luxe????
la Ciofi veu de luxe????
Estic completament d´acord amb tu,Jaume,programa 2014-2015 poc engrescador per els abonats de fa anys.També jo,personalment li he desitjat el millor a Joan Matabosch.El trovarem a faltar.
Ara resultarà que als abonats de fa molts anys no ens engresca La Traviata, Siegfried, Così Fan Tutte i Arabella (???????). Doncs jo sí que estic engrescat, i molt!
És clar que m'agradaria veure alguna òpera barroca (adoro Haendel) o algun Janacek... però les coses estan com estan, el dèficit és brutal i s'han de salvar els 2 o 3 propers anys com es pugui. De tant obvi que em sorprèn que es qüestioni. O és que pensava posar els 5 milions de dèficit vostè, Sr. Radigales? Li asseguro que perquè aquest any no es programa Britten o Henze la gent no deixarem d'anar al Liceu.
Si aquest any ens hem de "conformar" amb Verdi, Wagner, Richard Strauss, Mozart i Donizetti, doncs jo estic encantat de fer-ho. Encantadíssim!
El Liceu de tots???? jajajaja es una broma de mal gust? sempre les mateixes operes sense cap risc, sense apostar per la vanguardia....resultat? no es venen les localitats i la cosa va de l'aborriment al super aborriment..les producciones cada vegada més petites fan q el Liceu no sigui gens conegut a Europa, i qué dir de l'altre art,el gran oblidat, q probablement si donaria diners i renom al teatre, LA DANSA, en gastem milers d'euros en portar compañies extrangeres (poques pel seu elevat preu) i negem una generació de ballarins barcelonins que es volen quedar a la seva ciutat pero ella els dóna l'esquena ignorant-los. VERGONYÓS, Ésl'únic calificatiu q s'em ocut.
Yes, Anonimo. Because Ciofi is a great artist. Robert.
Ni la Ciofi ni la Uría-Monzón em semblen veus de luxe
Opera is not just voices. Opera is an art of interpretation, a song must contain the soul and emotions. Ciofi is one of the greatest Violetta of our era.
Publicar un comentario
<< Home