LUCIA OBRE LA NOVA TEMPORADA DE l'AAOS

Els Amics de l’Òpera de Sabadell segueixen amb els notables esforços per tirar endavant temporades d’òpera amb regularitat i mantenint un nivell notable de funcions amb repartiments molt més que dignes, i que en ocasions han vorejat l’excel.lència.

Lucia di Lammermoor, Orfeo ed Euridice (en versió de concert), L’italiana in Algeri i Turandot (per primer cop a la capital del Vallès Occidental) conformen la 33ena temporada de l’entitat sabadellenca, amb seu a La Faràndula abans de l’inici d’un periple a diversos teatres del país.

Aquesta era la quarta vegada que l’Associació muntava Lucia di Lammermoor, una òpera prou coneguda i reconeguda i que la temporada vinent tornarà al Liceu. El títol de Donizetti, epígon del romanticisme italià (o, del que és el mateix, de la darrera fornada belcantista), ha estat ben servit pel muntatge de Pau Monterde, senzill però eficaç, encara que alguna idea, com l’ofec d’Edgardo al final, podria haver-se resolt d’una altra manera. Bon joc de llums de Nani Valls al servei d’una posada en escena linial i eficaç al servei del drama de Cammarano sobre la novel.la de Walter Scott.

Daniel Gil de Tejada és un bon director de cor, però davant de l’orquestra sempre se li escapen coses. És clar que parlem d’una primera funció, la de l’estrena a La Faràndula, i sabem que hi ha coses que millorararn en el transcurs de les funcions futures. El mestre valencià concerta bé, tot i que se li escapen alguns matisos de la partitura.

Saioa Hernández és una soprano de veu generosa i emissió segura. Però amb el temps l’ha veu s’ha eixamplat en excés i la seva Lucia resulta excessivament dramàtica i poc etèria en moments com el sextet del segon acte i, sobretot, la cèlebre escena de la bogeria al tercer. A Albert Casals li seguim la carrera des de fa uns quants anys i, tot i alguns problemes amb l’inclement registre sobreagut que Donizetti li reserva en l’escena conclusiva de l’òpera, va ser un bon Edgardo, molt segur, molt musical i de bona línia. Com sempre, Ismael Pons va complir amb generositat i lliurament al servei d’un Enrico de manual. Tot plegat al costat d’un Arturo de bona línia a càrrec de Marc Sala i del Raimondo correcte de Xavier Aguilar. Bé el Normanno de Carles Ortiz i l’Alisa de Mercedes Gancedo.