UN VIÑAS MÉS...
Després de 51 edicions celebrades, una mirada
enrere que observi de la vora el Concurs Intenacional de Cant Francesc Viñas
ens pot donar una visió bastant aproximada del que és el món de l’òpera a
nivell de cantants: els que han estat i els que són algú i que han passat pel
prestigiós concurs barceloní. I els que poden arribar a ser i els que mai no faran res de bo en aquesta vall de llàgrimes.
L’edició d’enguany ha cobert tots i cadascun dels premis de les categories
oficials, i fins i tot el primer gran premi ha estat atorgat ex aequo a dos
participants, tenor i soprano de Corea (el país amb més participació),
respectivament Junghoo Kim i Seyoung Park. No obstant això, i havent-los sentit
no pas en les proves precedents sinó al concert de guanyadors
celebrat al Liceu, no entenc massa aquest repartimet a parts iguals. La veu
del tenor Kim, de 25 anys, és bonica i fraseja bé, té expressivitat i és un home
que creu en el que canta. Però la soprano Seyoung Park, de 31 anys, és
comparativament molt superior, tant per la qualitat de l’instrument com per la
intenció, emissió i projecció, a banda de la carnalitat verdiana exigida a les
peces que va interpretar.
Va agradar, i molt, Ximena Agurto, soprano
peruana premiada a la categoria de sarsuela i de timbre líric-lleuger
convincent en la seva lectura de l’arriscat “Caro nome” de Rigoletto. El premi de lied i oratori va recaure en l’islandès
Oddur Jónsson, baríton d’escassa autoritat baritonal, mentre que l’excel.lència
de la soprano georgiana Salome Jicia va fer-la justa mereixedora del premi a la millor
intèrpret de Mozart. Un altre premi destacat va ser el cinquè, que va ser
atorgat a una interessantíssima soprano moldava, Ana Dimitriu, dotada d’una
exquisida sensibilitat que va posar al servei de Puccini i Dvorák, sempre amb
acompanyamentde l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu dirigida per
Gueràssim Voronkov.
2 Comments:
Ahir tarda al entrar al Liceu" concert del premiats en el concurs de cant Francesc Viñas" vaig sentir aquest comentari."No entenc el primer premi ex-aequo,s`el mereixia més la soprano".No ets tu sol que opina el mateix.
No és d'extranyar el premi a un tenor, són tan escassos els que arriben a finalistes en aquesta veu, que quan n'hi ha un, que podriem dir bo, en aquest cas en detriment de la fémina. se'l té que premiar. Bé, aquesta és la meva manera de pensar
Mae
Publicar un comentario
<< Home