25.12.06

HOMENATGE A CESC

Tenia l'aparent traç espontani de qui fa les coses més difícils amb l'aparença més fàcil. Era capaç de fer gargots maldestres a primer cop d'ull. Després, quan un s'endinsava en aquells grumolls de tinta, hi retrobava una immensa humanitat a través de la qual el ninotaire mostrava i denunciava tota mena d'injustícies i ridiculitzava tota mena de situacions, sempre amb el distant i humil respecte de qui diu el que pensa sense fer sang.
Com tants i tants, he viscut envoltat de pàgines de Cesc: de petit, gràcies a Cavall Fort (aquelles portades de Nadal en colors...!); d'adolescent, a les vinyetes de l'Avui o de Serra d'Or; ja més ganàpia, a les mateixes pàgines de Serra d'Or, on vaig ocupar-me durant uns quants anys dels articles de música "clàssica": recordo que fins i tot en una ocasió vaig començar un article citant la primera vinyeta de Cesc a la portada del nº1 de l'Avui; de seguida van venir els Scherzando de la Revista Musical Catalana. Amb bon criteri, Amalgama Edicions va treure'n el 2002 una lúcida antologia, tot i que en volem més.
Les imatges de Cesc i la música són un tresor que per fortuna sempre podrem conservar. Va dibuixar poc sobre òpera, però suficient per viure moments en què imatge, veu i música es donen la mà, com el dibuix que reprodueixo. Fa uns anys, l'Alícia em va regalar una litografia de l'artista, que tinc penjada a l'estudi: un captaire toca el violí i les notes que brollen de l'instrument acaben dins del barret per dipositar-hi almoines. D'això se'n diu sensibilitat.
Ha mort Francesc Vila Rufas (1927-2006). Dijous, en un sopar amb els patrons de la Fundació Cavall Fort, vaig preguntar per ell a la Fina Rifà, que em confirmava la fatalitat de la seva malaltia. Dissabte em despertava amb la notícia de la seva mort. Avui, dia de Nadal, començo la jornada amb aquest petit però sentit homenatge en què Cesc fa sana paròdia de l'òpera. No el considero un dibuixant d'acudits: mai em va fer riure. El tinc per un humanista de cap a peus, capaç de conduir-me a les mil reflexions a partir de la (només) aparent simplicitat dels seus traços de tinta. Descansi en pau.

7 Comments:

Anonymous Anónimo said...

Molt bé, Jaume. (Sí, jo també vaig créixer amb les seves portades al Cavall Fort...!).
Jo també l'he sentida molt aquesta mort. Vaig poder-lo entrevistar fa un parell d'anys. En fi, just aquests dies que no pots evitar qüestionar-te aquestes celebracions i que trobes a faltar els que no hi són, la seva mort ens dóna una altra lliçó d'humilitat i del que és la profunda essència de l'existència.

Moltes gràcies.

10:00 p. m.  
Anonymous Anónimo said...

Molt bé Jaume perquè la mort de Cesc ha passat bastant desapercebuda. Vull aprofitar el teu blog per explicar que en Cesc va dibuixar durant 50 anys la felicitació de Nadal d'Intermón Oxfam,..sí ho heu llegit bé 50 ANYS des del naixement d'Intermón, que llavors era el Secretariat de Missions,.. totes les il.lustracions estan exposades al hall d'Intermón Oxfam al carrer Roger de Llúria 15 per si algú vol visitar-nos serà benvingut

10:38 a. m.  
Anonymous X.KC9 said...

M'afegeixo al record d'en Cesc: penso que és una de les grans figures de la cultura del nostre país, amb una obra i un tarannà indispensables per poder entendre de manera sincera i honesta la Catalunya de la segona meitat del segle XX. Alhora, ell és un altre exemple, un més, de com els dirigents culturals i polítics dels darrers 25 anys del nostre país, amb una visió provinciana i de nou ric de Catalunya, han col·laborat a deixar-ho "tot lligat i ben lligat" afavorint que les noves generacions de catalans visquin en la ignorància de tants i tants noms i de tantes i tantes coses.

2:20 p. m.  
Anonymous Anónimo said...

Felicitats per aquests comentaris!!!!

Gràcies,

victòria

11:42 a. m.  
Anonymous Anónimo said...

Permetem Jaume que hi posi molt de personal en aquesta pàgina. Coneixia en Cesc des de molt jove i mentre vaig ser director de l'AVUI (05.1977-07.1982) no va fallar cap dia el seu dibuix i cada dos o tres dies la seva visita. Ha sentit una grapada a les entranyes per la seva desaparició malgrat ha deixat sobradament obra feta que ens pot fer pensar anys i anys. Ha estat dels més influents en la nostra manera de ser. Era un dibuix seu, meravellós, el que em van regalar els companys periodistes quan vaig deixar el diari: una Barcelona poblada de gent que llegia l'AVUI...
Tinc l'honor d'haver compartit pàgina al primer AVUI del 23.04.1976, aleshores conseller delegat d'edició el director em va cedir l'honor de fer el primer editorial. No debades duia més de cinc anys batallant, primer, per un setmanari i de feia tres per un diari. Abans de fer les societats corresponents les capçaleres de l'AVUI, TEMPS i L'INSTANT les havia registrades al meu nom...
Quins temps! JMB

6:39 p. m.  
Anonymous Anónimo said...

El dia de l'enterrament d'en Cesc vaig coincidir al tanatori de les Corts per un altre enterrament. Hem va agradar poder posar en el llibre de condols, que ves a saber on anirà a parar, el meu agraiment per el que en Cesc m'havia fet pensar amb la fina ironia del seus acudits, i també, haver-me fet emocionar amb l'incuestionable sentiment humà que posava en els seus "ninots".
Una abraçada. Mariangels

2:25 p. m.  
Anonymous Anónimo said...

Bonjorno, dietarioperistic.blogspot.com!
[url=http://cialistagh.pun.pl/ ]Vendita cialis [/url] [url=http://viagraenat.pun.pl/ ]Acquisto viagra generico[/url] [url=http://cialisdkee.pun.pl/ ]Comprare cialis in Italia[/url] [url=http://viagraycla.pun.pl/ ]Vendita viagra online[/url] [url=http://cialisonya.pun.pl/ ]Acquisto cialis [/url] [url=http://viagrareta.pun.pl/ ]Compra viagra in Italia[/url]

9:43 p. m.  

Publicar un comentario

<< Home