HOMENATGE A CESC

Tenia l'aparent traç espontani de qui fa les coses més difícils amb l'aparença més fàcil. Era capaç de fer gargots maldestres a primer cop d'ull. Després, quan un s'endinsava en aquells grumolls de tinta, hi retrobava una immensa humanitat a través de la qual el ninotaire mostrava i denunciava tota mena d'injustícies i ridiculitzava tota mena de situacions, sempre amb el distant i humil respecte de qui diu el que pensa sense fer sang.

Com tants i tants, he viscut envoltat de pàgines de Cesc: de petit, gràcies a Cavall Fort (aquelles portades de Nadal en colors...!); d'adolescent, a les vinyetes de l'Avui o de Serra d'Or; ja més ganàpia, a les mateixes pàgines de Serra d'Or, on vaig ocupar-me durant uns quants anys dels articles de música "clàssica": recordo que fins i tot en una ocasió vaig començar un article citant la primera vinyeta de Cesc a la portada del nº1 de l'Avui; de seguida van venir els Scherzando de la Revista Musical Catalana. Amb bon criteri, Amalgama Edicions va treure'n el 2002 una lúcida antologia, tot i que en volem més.

Les imatges de Cesc i la música són un tresor que per fortuna sempre podrem conservar. Va dibuixar poc sobre òpera, però suficient per viure moments en què imatge, veu i música es donen la mà, com el dibuix que reprodueixo. Fa uns anys, l'Alícia em va regalar una litografia de l'artista, que tinc penjada a l'estudi: un captaire toca el violí i les notes que brollen de l'instrument acaben dins del barret per dipositar-hi almoines. D'això se'n diu sensibilitat.

Ha mort Francesc Vila Rufas (1927-2006). Dijous, en un sopar amb els patrons de la Fundació Cavall Fort, vaig preguntar per ell a la Fina Rifà, que em confirmava la fatalitat de la seva malaltia. Dissabte em despertava amb la notícia de la seva mort. Avui, dia de Nadal, començo la jornada amb aquest petit però sentit homenatge en què Cesc fa sana paròdia de l'òpera. No el considero un dibuixant d'acudits: mai em va fer riure. El tinc per un humanista de cap a peus, capaç de conduir-me a les mil reflexions a partir de la (només) aparent simplicitat dels seus traços de tinta. Descansi en pau.