PRESENTACIÓ DE LA NOVA TEMPORADA DEL LICEU

Avui s’ha presentat la temporada 2009-10 del Gran Teatre del Liceu. Joan Francesc Marco, director general del teatre, i Joan Matabosch, director artístic, han estat els encarregats d’explicar als mitjans de comunicació el que serà la desena temporada d’ençà de la reinauguració del teatre de La Rambla.

NOVETATS INTERESSANTS

La cosa començarà, després de les funcions de ballet, l’1 d’octubre, amb la primera de les onze funcions de L’arbore di Diana de Martín i Soler, inèdita al Liceu. Recentment vista a València, el títol és una pura delícia i la coproducció del Liceu amb el Teatro Real de Madrid comptarà amb la presència a l’escenari de dos repartiments, el primer dels quals amb, entre d’altres, Laura Aikin, Joel Prieto i Ainhoa Garmendia dirigits musicalment per Harry Bicket i escènicament per Francisco Negrín. De l’1 al 14 d’octubre.

La següent gran novetat serà l’estrena a Espanya de Król Roger (El rei Roger) de Karol Szymanowski, sobre Les bacants d’Eurípides. Vuit funcions del 2 al 16 de novembre amb doble repartiment. Al primer, tot un luxe: Anne Schwanewilms i al segon el recent segon premi del Viñas, el tenor Roger Padullés en un paper que no és poca cosa. Dirigiran Josep Pons (anomenat principal director convidat) i David Pountney. La coproducció es fa amb el Festival de Bregenz, que l’estrenarà aquest estiu.

El segle XX tindrà una nova presència amb l’estrena a Espanya d’Hypermusic Prologue, l’estrena absoluta de la qual es farà el proper juny a París. El compositor és el català Hèctor Parra, amb llibret de Lisa Randall. Una de les principals novetats de la proposta, que es presentarà en dues funcions al foyer (27 i 28 de novembre) rau en la visita a casa nostra del mític Ensemble Intercontemporain que dirigirà Clement Power.

També suposa una novetat l’estrena al Liceu de Les mameilles de Tirésias del sempre iconoclasta Francis Poulenc. Serà en dues funcions (27 i 28 de maig del 2010) amb María Bayo a l’escenari emmarcada en una proposta escènica dirigida per Emilio Sagi. Josep Vicent alçarà la batuta per a una òpera cambrística de durada igualment de cambra: escassament una hora.

També suposa l’estrena al Liceu la descomunal òpera de Sergei Prokofiev El jugador, que es presentarà en versió de concert en dues úniques audicions, el 26 i 29 de juny, amb direcció musical d’Aleksandr Aníssimov. En escena, tota una Olga Guriakova i, atenció, la presència sempre radiant (per bé que en personatge secundari) de la gran Elena Obraztsova.

TRADICIÓ I RETROBAMENTS

El Liceu sembla, amb aquesta nova temporada, treure’s l’espina de les absències sempre doloroses. El retraobament amb la tradició, doncs, es manté a l’alça amb títols de sempre i per sempre, alguns dels quals bandejats fa massa temps del teatre.

Fa més de quinze anys, per exemple, que Il trovatore no puja a l’escenari de La Rambla. Tornarà a fer-ho al llarg de 19 funcions entre el 2 i el 30 de desembre. Tot un regal de Nadal que ens facilitaran els membres de tres repartiments. En el primer, destaca tota una Fiorenza Cedolins al costat d’una Luciana d’Intino amb qui poden arrencar-se la pell a tires. Al segon, una Krassimira Stoyanova apta només per a incondicionals (Leonora no és tan bleda com Desdemona) al costat del Luna de Michaels-Moore; i al tercer (és a dir el de preus més barats) Maria Pia Piscitelli i Elena Manistina. Sempre amb direcció musical d’una batuta d’ofici com la de Marco Armiliato i escènica de Gilbert Deflo.

La fredor de l’hivern farà molt apropiat l’escalf voluptuós de Tristan und Isolde, amb onze funcions entre el 23 de gener i el 20 de febrer. L’esceonografia de David Hockney pot ser una dels al.licients de la proposta, que dirigirà escènicament Stephen Pickover i musicalment Sebastian Weigle. En escena Deborah Voigt, Peter Seiffert i Michaela Schuster al primer repartiment i Silvia Dussman, Richard Margison i Janina Baechle al segon.

Els amants de la pirotècnia vocal viuran una dolça primavera de la mà de Donizetti i la seva espaterrant Fille du régiment (en français, bien entendu!) amb parella d’asos: Patrizia Ciofi i Juan Diego Flórez. I com a curiositat la Comtessa d’Ann Murray, amb direcció musical d’Yves Abel i escènica de Laurent Pelly que, si treballa tan bé com ho ha fet amb les operetes d’Offenbach al Châtelet, ens regalarà una festa de les grosses. Dos repartiments al llarg d’onze funcions entre el 7 i el 25 de març per a una producció propia que adaptarà tres muntatges procedents de Nova York, Londres i Viena.

Un altre feliç retrobament serà amb El rapte al serrall, que des del febrer de 1985 no es veu al Liceu. Ivor Bolton, conspicu mozartià, i Christof Loy debutaran al Liceu com a directors musical i escènic d’una proposta amb dos repartiments, al primer dels quals s’inclou la que segurament sigui (amb perdó d’Edita Gruberová) la Konstanze del moment: Diana Damrau. 9 funcions del 12 al 23 d’abril.

També feia més de 20 anys que no teníem Rosenkavalier, i les set funcions programades de l’òpera de Richard Strauss entre el 10 i el 28 de maig saciaran la set de Mariscala. L’aristocràtic personatge serà assumit per Martina Serafin al costat d’un equip que inclou una Sofia i un Octavian de somni: Ofèlia Sala i Sophie Koch. Michael Boder, director musical del Liceu dirigirà des del fossat un muntatge que signa escènicament Uwe Eric Laufenberg.

L’estiu tindrà cara i creu: cara tràgica amb una Pikovaya Dama que recupera el muntatge dirigit per Gilbert Deflo i amb les veus entre d’altres de Ben Heppner, Emily Magee, Lado Atanelli i Ludovic Tézier amb direcció musical de Michael Boder al llarg de sis funcions entre el 19 de juny i el 4 de juliol; creu còmica amb les set funcions fora d’abonament de Doña Francisquita amb una sucosa parella protagonista: Mariola Cantarero i Josep Bros, dirigits musicalment per Miquel Ortega i escènicament per Luis Olmos.

VALORACIÓ ESTADÍSTICA

Seran dotze títols, un en concert i un al foyer, al llarg de 93 sessions. Poques, tenint en compte les potencials rendibilitats d’un escenari de luxe no sempre prou o ben aprofitat. Seran cinc estrenes, tres de les quals al Liceu (L’arbore di Diana, Les mameilles de Tirésias i El jugador) i dues a Espanya (Król Roger i Hypermusic Prologue). Seran tan sols dos els títols dirigits pel titular, un Michael Boder que hauria de treballar molt més a fons davant d’una orquestra que ho necessita.

Serà una temporada (no ens queixem) amb un pes evident cap als segles XX i XXI, amb quatre títols del segle passat i un del present, als que cal sumar les dues òperes del segle XVIII i les qiatre del XIX. Tradició i modernitat, doncs, estan assegurades en una temporada que ajuda a retrobar el públic amb títols que fa massa que no s’han vist a casa nostra.

També serà una temporada de grans veus: Aikin, Damrau, Ciofi, Flórez, Voigt, Schuster, Cedolins, Schwanewilms, Heppner, Skovhus, Koch, Bros… a les que cal sumar les del concert de Vivaldi amb Magdalena Kozená (6 de novembre) i les dels cinc recitals: les dues Felicity (Palmer i Lott), Montserrat Caballé, Joyce DiDonato i Christine Schäfer.

Molt bé. I…? Encara s’esquiven temes, com els de la segona sala; encara es magnifiquen coses, com el fet que hi hagi 386 funcions, 258 entre La Rambla i l’Auditori de Cornellà i 128 en gira. Però un any té 365 dies. I si descomptem els 30 del mes d’agost, en queden 335. Que tan sols hi hagi 93 dies d’òpera (les funcions infantils no compten) davant dels restants 242 no és que ens faci veure el vas mig buit. És que només el veiem emplenat un quart de la seva capacitat. I això que no som pas pessimistes…