21.1.09

PRESÈNCIA CATALANA AL VIÑAS

Un any més, les primeres categories femenina i masculina del Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas, que enguany ha arribat a la 46ena edició, han quedat desertes. Això no fa més que demostrar el rigor i el prestigi mundial que té el concurs. I és que hi ha bons cantants, músics amb tècnica, però no abunden els artistes de debò.

Tanmateix, és prou significatiu i alhora satisfactori que dos catalans hagin arribat amb premi al concert de guanyadors. La mezzosoprano barcelonina Carol García va exhibir agilitats pirotècniques amb un Rossini ben servit després d’una romança de Chapí. D’altra banda, el tenor de Valls Roger Padullés (segon premi en la categoria masculina) va posar punt final al concert amb un impecable “Salut! Demeure chaste et pure” del Faust de Gounod i una excel.lent versió del “Kuda! Kuda!” de l’Ievgeni Onegin de Txaikovski.

També va agradar molt la soprano de Sri Lanka Kishani Jayasinghe, segon premi femení. Tot i que haurà de seguir treballant, el tenor coreà Hyojong Kim va exhibir una veu lleugera molt apta per a Mozart i potser menys per al Rodolfo de La bohème. En tot cas, el seu tercer premi masculí està més que justificat. Per contra, no vam entendre el premi de la categoria de Lied i Oratori atorgat al baríton coreà Sung-Hwa Hong, de veu estellada i d’escassa personalitat.

3 Comments:

Anonymous Anónimo said...

Benvolgut Jaume,
els qui et llegim el teu blog i t'admirem, a vegades ens agradaria tenir-te més confiança per poder-te demanar que no fossis tan políticament correcte i mosseguessis més un panorama musical que comença a fer pudor de podrit: es digui OBC, es digui sarsuela o siguin concursos de cant. D’ intel·ligència i mala llet no te'n falta... i algun ens agradaria veure-la i llegir-la més. Al cap i a la fi, tu ets un dels referents per a les joves generacions.

Primer punt: això que els primers premis estiguessin deserts és natural atès que no hi havia grans canditats a la final. Se'ls havien carregat a les prèvies amb decisions inexplicables. En any de crisi potser es pot entendre, cal estalviar premis grossos i premis menors com el de sarsuela. Tots aquests concursos estan conxurxats. Només cal estar a prop dels directors de teatres i agents per sentir/percepbre els tuffsen forma de comentari (i relliscades) -sempre of the record- sobre com han anat les coses. Fixa’t si és així que segurament l’any vinent hi haurà un cantant català premiat, si decideix tornar-se a presentar. Com ho sé? Ahhh... El millor és: qui li ha dit a ell?

Segon punt: quina casualitat que aquest any amb l'admirable Teresa Berganza entre el jurat es premiessin tantes mezzosopranos que, curiosament, feien un repertori motl pròxim al seu ...
Tercer punt: una altra casualitat! Enedina Lloris, membre del jurat durant totes les eliminatòries, no va estar present a l'entrega de premis. Diu la rumorologia que no estava gaire satisfeta amb les decisions que van afectar als semifinalistes ni en la repartició de premis.

Tercer punt: quina casualitat que guanyés una veu catalana, tenor, quan feia alguns anys que es qüestionava la manca de veus catalanes. Per cert, veu bonica i fraseig admirable però va cantar un repertori que difícilment li veurem fer en els teatres d’òpera dels membres del jurat. La seva fusta, com ell mateix va reconèixer en el pica-pica, és de liederista.

Quart punt: els Viñas no eren tan irregulars com els Ausensi que en els darrers anys amb l'etapa Lluís Andreu freguen l'escàndol amb decisions i favoritismes que es veuen d'una hora lluny. Recordo l'any del tenor Andeka Gorrotxategui -o un cognom semblant- que va arrassar... El noi estava bé però no era el millor. Es veu que en Lluís Andreu n’era el representant o quelcom semblant.

En fi, els agents i les trampes no són cosa del fútbol, l’òpera i la música cada vegada s’embolica més. Per això, els humils lectors que encara comprem diaris, escoltem ràdios i llegim internet ens agradaria que es dongués canya a qui se la mereix i que la dongui qui té el poder per a poder-la donar.

Una abraçada,
LZA.

6:15 a. m.  
Anonymous Anónimo said...

Hola Jaume: per qui vulgui llegir-ho, soc membre del patronat de la Fundació Josefina Gironés, que donem el segon premi per a veus femenines i que aquest any a anat per la soprano de Sri Lanka. Puc jurar que no intervenim per a res en la atorgació del premi, només paguem, i acatem el que el jurat diu. Suposo que si que de pressions n'hi deuen haver, pero un Concurs del prestigi del Viñas, no pot fer gaires conxorxes, se la juga molt. Ja porta 46 edicions i són molts anys per saber com s'han de fer les coses.
Salut a tots! Mariangels

3:47 p. m.  
Anonymous Anónimo said...

Declarar un concurs desert amb tants participants no es cap prestigi sinó de plantejar malament el sistema de tria. Els jurats, per uns moments, se senten reis del món i tenen tendència- especialment si hi ha excantants - de creure que ningú val la pena. També que el jurat sigui tan diferent cada any no permet d'establir uns criteris mínims. Si no s'hagués pressionat, davant l'evidència, s'hauria declarat desert el premi femení els anys que el van guanyar l'Olga Borodina i la Violeta Urmana. Devia interessar més que guanyéssin cantants sense agent que no pas aquestes que, malgrat ser joves, ja tenien la carrera encarrilada.

2:20 a. m.  

Publicar un comentario

<< Home