ENTRE JORNADES I ESTRENES

El número d’abril de la revista Ópera actual inclou un reportatge previ a la celebració, a Barcelona, del Fòrum Europeu de l’Òpera que durant tres dies, del 17 al 19 d’abril, farà de la Ciutat Comtal la capital operística d’Europa. A l’esmentada revista, el director artístic del Liceu, Joan Matabosch, traça les línies principals del que seran les discussions d’aquest fòrum i, de passada, del que hauria de ser l’òpera al segle XXI. En primer lloc les noves tecnologies aplicades a la posada en escena i també als formats audiovisuals (especialment cinema, televisió i internet) per captar nous públics; en segon lloc les òperes de nova creació que segons Matabosch, i citem textualment, “Són un objectiu crucial en la programació d’un teatre (...). Cal lluitar contra la rutina dels teatres i la limitada curiositat del públic”. Matabosch insisteix en el seu article que “no es tracta tan sols d’innovar, sino sobretot de crear; no tan sols de recordar, sinó sobretot de gaudir del que es comprèn”.

Tot això està molt bé i ho subscric. El problema són les claus d’aquesta comprensió, el paper que tenen els teatres en la voluntat de fer comprendre allò a què encara un sector de públic no s’ha acabat d’acostumar, ja sigui noves creacions o bé el llenguatge d’algunes posades en escena trencadores respecte de la tradició. A les portes, per exemple, de l’estrena de La cabeza del Bautista d’Enric Palomar, on estan les eines del teatre per ajudar els futurs espectador que assistiran al teatre a entrar en una obra de nova creació com la partitura del compositor català?