PAU NADAL: ADÉU A UN MESTRE

Hi ha moltes menes de mestres, els qui imparteixen directament coneixements i els qui, indirectament, creen un pòsit de coneixement. Pau Nadal, que ha mort avui a Barcelona, era un d'ells. Primer des de les ones radiofòniques de Gran Gala, el programa de Ràdio 4 que desapareixia el mes de juliol de l'antena, després des de les pàgines d'El País o de la Guía del Ocio, de seguida a Ópera actual i, és clar (i quina millor manera!) des de la meva adolescència en converses unes vegades més llargues, d'altres més escadusseres. Però sempre amb aquella bonhomia que caracteritzava un home de prodigiosa memòria, de tracte exquisit i de no poca erudició. I va ser així com en Pau es va erigir en un dels meus mestres en matèria de crítica musical en general i operística en particular.

En Pau era un bon home de premsa, que havia col.laborat en diversos diaris, revistes, mitjans radiofònics; era un excel.lent divulgador, amb llibres o articles a programes de mà. I era un home amb sentit crític just, ponderat però insubornable.
Combinava la seva faceta de crític musical amb la de crític taurí, aspecte pintoresc però que formava part de la seva condició de "senyor de Barcelona". No sé si en els darrers anys la nostra migrada premsa ciutadana es va portar bé amb ell. En tot cas, i tot i queixar-se en cercles íntims, en Pau mai no va malparlar de ningú, tal era la seva exquisidesa. Escric ràpid, pocs minuts després de rebre una trucada de la revista Ópera actual per assabentar-me dels fets. Qui vulgui retre-li un últim adéu, que sàpiga que demà, dimecres 16 de setembre, podrà fer-ho a Sanxo d'Ávila a les deu del matí.
El trobarem a faltar. Descansi en pau.
IL.LUSTRACIÓ: la gent del club Polímnia. Pau Nadal és el tercer per la dreta, entre Joan Lluch (D.E.P.) i el dr. Josep Maria Colomer Pujol (D.E.P.)