15.9.09

PAU NADAL: ADÉU A UN MESTRE

Hi ha moltes menes de mestres, els qui imparteixen directament coneixements i els qui, indirectament, creen un pòsit de coneixement. Pau Nadal, que ha mort avui a Barcelona, era un d'ells. Primer des de les ones radiofòniques de Gran Gala, el programa de Ràdio 4 que desapareixia el mes de juliol de l'antena, després des de les pàgines d'El País o de la Guía del Ocio, de seguida a Ópera actual i, és clar (i quina millor manera!) des de la meva adolescència en converses unes vegades més llargues, d'altres més escadusseres. Però sempre amb aquella bonhomia que caracteritzava un home de prodigiosa memòria, de tracte exquisit i de no poca erudició. I va ser així com en Pau es va erigir en un dels meus mestres en matèria de crítica musical en general i operística en particular.
En Pau era un bon home de premsa, que havia col.laborat en diversos diaris, revistes, mitjans radiofònics; era un excel.lent divulgador, amb llibres o articles a programes de mà. I era un home amb sentit crític just, ponderat però insubornable.
Combinava la seva faceta de crític musical amb la de crític taurí, aspecte pintoresc però que formava part de la seva condició de "senyor de Barcelona". No sé si en els darrers anys la nostra migrada premsa ciutadana es va portar bé amb ell. En tot cas, i tot i queixar-se en cercles íntims, en Pau mai no va malparlar de ningú, tal era la seva exquisidesa. Escric ràpid, pocs minuts després de rebre una trucada de la revista Ópera actual per assabentar-me dels fets. Qui vulgui retre-li un últim adéu, que sàpiga que demà, dimecres 16 de setembre, podrà fer-ho a Sanxo d'Ávila a les deu del matí.
El trobarem a faltar. Descansi en pau.
IL.LUSTRACIÓ: la gent del club Polímnia. Pau Nadal és el tercer per la dreta, entre Joan Lluch (D.E.P.) i el dr. Josep Maria Colomer Pujol (D.E.P.)

12 Comments:

Blogger LluisRQ said...

Adeu a un mestre i a una gran persona, d'els d'abans, com molt be dius "Un senyor de Barcelona".

Gràcies per informar-nos
Lluis

6:09 p. m.  
Anonymous Subipino Borgiano said...

Moltes gràcies per posar-nos al dia, encara que sigui un fet luctuós. Ens veurem demà doncs a Sancho d´Àvila a les 10 h. Veritablement un home accessible, exempt de sobèrbia i molt agradable. Un exemple pels que estem en aquest món.

6:56 p. m.  
Blogger Nona Arola said...

Quin estiu! Primer la Gran Gala, ara això. Un munt de males notícies per a l'òpera i per a la música en general a casa nostra, i per als qui erem amics del Pau de Nadal(tenia l'immens plaer de ser-ho) una gran pèrdua humana.

Nona Arola

7:13 p. m.  
Blogger Nona Arola said...

Quin estiu! Primer la Gran Gala, ara la mort d'en Pau! Una gran pèrdua per a l'òpera i per a la Música en general i per als qui érem amics seus (jo tenia el privilegi de ser-ho), una gran pèrdua també a nivell humà. Perquè en Pau de Nadal era, per sobre de tot, una gran persona.

Nona Arola

7:21 p. m.  
Blogger Joaquim said...

Una notícia tristíssima que m'ha agafat de sobte.
Com bé dius, era un home d'un tracte exquisit i malgrat la seva erudició mai semblava que et dones lliçons de res.
Sempre ens saludàvem.
Sense cap mena de dubte, el trobarem molt a faltar.

7:36 p. m.  
Anonymous Anónimo said...

Ostres! Em sap molt greu. Li tenia apreci, sempre havia estat molt amable amb mi, quan vaig fer el llibre de la Conxita Badia, em va rebre a casa seva...

Quina pena
Mònica

7:37 p. m.  
Blogger El mosquit i el camell said...

Em sap molt de greu. Era un punt de referència molt important, també per als qui ara potser estem més desconnectats del món musical. Em fa molta gràcia veure aquesta fotografia. Jo també vaig estar a Polímnia entre els meus 15 i els 18 anys, ja en fa uns quants. Sempre m'ha encantat no només l'erudició d'aquesta colla sinó la manera tan discreta de ser-hi. Conservo encara els butlletins i algunes fotografies...
Mercè Solé

8:34 p. m.  
Blogger El mosquit i el camell said...

M'he permès també dedicar-li al meu blog un petit homenatge. A ell i a tot el que va significar Polímnia.
Mercè

8:56 p. m.  
Anonymous Anónimo said...

Una molt trista notícia!
Vaig poder tractar-lo, encara que poc, i sempre tenia un tracte amable, cortès i humil.
Un gran coneixedor i savi, que fan que la seva pèrdua sigui doblement lamentable!
Descansi en pau!

Joan Martín Royo

12:38 a. m.  
Anonymous Anónimo said...

Jaume, gràcies per la trista nova. Lamento no haver obert el correu electrònic fins al migdia, sinó no hagués faltat a les 10 a Sancho Dávila. Era un bon amic i colega des de l'any 1972!
Jordi Maluquer

12:39 p. m.  
Anonymous Anónimo said...

He obert el correu massa tard! però també vull dir unes paraules pel seu óbit. Una faceta que també tenia el seu caràcter és que sabia, també, escoltar i deixava que el seu interlocutor digues la seva. Una gran persona, no hi ha cap dubte. Mariàngels

10:28 a. m.  
Blogger brunilda said...

Des d´aquí també m´uneixo al dol pel la pèrdua del Sr. Pau de Nadal, una de les ànimes de la molt estimada "Gran Gala".

Teresa Roca

4:52 p. m.  

Publicar un comentario

<< Home