ROGER PADULLÉS CANTA AL MONEGAL

Davant d'en Roger Padullés em costa ser objectiu, perquè m'hi uneixen més coses al marge de la música. I si el concert es fa al Monegal, la cosa ja entra en el terreny de la subjectivitat pura.

Va ser una reunió d'amics, aplegats a l'entorn d'una història de l'òpera a través de la veu de tenor. Marta Pujol va acariciar el Blüthner centenari mentre Händel, Mozart, Cimarosa, Donizetti, Verdi, Bizet, Txaikovski, Stravinsky i Britten deien la seva.

El tenor de Sallent és, per damunt de tot, un tenor intel.ligent, bon coneixedor de les possiblitats d'una veu capaç d'assumir un repertori ampli i arriscat a la vegada. No hi fa escarafalls, no s'arronsa davant de les dificultats ni es passeja com un divo. Senzillament arriba i canta. I triomfa perquè, a banda de les bondats naturals d'una veu de líric pur amb ribets de lleugeresa, cal afegir la simpatia i la capacitat de connexió amb el públic.

Atenció, per cert, a les properes activitats del Monegal: dissabte que ve a les 18h., Schumann, Paganini i Granados seran el punt de partença del concert de Mac McClure i Ala Voronkova.

FOTO: Cr.Ll