GRIMES A LONDRES

Té la seva gràcia veure una òpera tan anglesa com Peter Grimes en un teatre tan anglès com el Covent Garden. Amb tot, la producció que s'hi veu actualment procedeix de La Monnaie de Brussel.les i la signa escènicament un alemany com Willy Decker, amb la qual cosa ja tenim la cosa babèlica de l'òpera ben servida al servei d'un dels drames lírics més punyents del segle XX.

65 anys després de la seva estrena, el drama de Grimes davant de la societat que li és hostil segueix subjugant, especialment si l'espectacle aprofundeix en la soledat èpica del personatge que dóna nom a l'òpera de Benjamin Britten.

La de Willy Decker és una solució que opta també pel sublim dinàmic: l'escenografia de John MacFarlane recorre a telons pintats que rememoren les pintures de Turner, un dels màxims representants de la pintura anglesa del segle XIX i que ajuden a il.lustrar les teories kantianes sobre la sublimitat entesa des de la percepció del dinamisme de les forces naturals desbocades i, tanmateix, atractives pel seu magnetisme. Però tampoc no s'oblida la referència cinematogràfica a l'expressionisme, per ajudar a generar el clima de terror o de distorsió mental d'una societat tan o més malalta que el protagonista. Esplèndid plantejament per a idees igualment esplèndides.

Andrew Davis va estar-se al fossat, extraient un so potent de l'orquestra titular, a la que es va sumar el cor de la casa. Potència i equilibri que mai no deixaven perdre de vista els ecos melòdics de la pàgina britteniana, i que van ser en conjunt el millor de la vetllada.

Ben Heppner acusa algunes tibantors al registre agut, però el seu retrat de Peter Grimes reuneix la força i el patetisme que, junts, configuren la pinzellada precisa per a l'antiheroi protagonista. Al seu costat, i mentre una quasi retirada Felicity Lott s'ho mirava des de la platea, la soprano Amanda Roocroft era una Ellen Orford de les que deixen petjada. Es pot demanar més, tenint com a companys d'escenari figuren com Jonathan Summers (Balstrode), Matthew Best (Swallow) o la gran Jane Henschel (Mrs. Sedley)?