21.1.11

ANNA BOLENA HA PERDUT LA CORONA?

Com que això és un blog, o sigui un espai personal, i com que no em sé estar de deixar anar les meves fílies i fòbies (sempre, i que quedi clar, amb el màxim respecte per tothom però sense pèls a la llengua), he de tornar a insistir: el belcanto romàntic no m'agrada. M'avorreixen sense remei les volatilitats de Bellini i el suposat tremp de Donizetti. M'irriten profundament les Normes, Lucias, sonnàmbules, reines i reinones, lúcides o amb escenes de bogeria. Ho sento, no hi puc fer més. Per molt que m'hi posi, mai no he sabut trobar la gràcia a títols que m'estimaria més no veure ni sentir i que em provoquen enfilalls de badalls per molt que hi posi bona voluntat (que n'hi poso). Tanmateix, i més enllà de preferències personals, no s'ha de ser gaire primmirat per reconèixer que Anna Bolena no és una genialitat des del punt de vista dramàtic, cosa que en dificulta la posada en escena. Cal ser, doncs, molt intel.ligent per traduir amb convicció una peça que sustenta la seva vàlua en l'engranatge exclusivament musical.

La nova producció del Liceu que signa Rafael Duran cau en alguns excessos i rebla el clau concebent el palau d’Enric VIII com una gàbia controlada per una seguretat fèrria, amb l’afegit d’uns corbs que poblen l’escenari amb ridículs moviments escènics. Ja sabem que a la segona esposa del monarca anglès l'amenaçava la mort des de poc després del casament amb el rei, però traduir-ho amb una processó de corbs (i la referència a Max Ernst no cola) acaba resultant hilarant. per altra banda, el conjunt escenogràfic de Rafael Lladó té una simetria que juga a favor de la música de Donizetti però que no revela la seva eficàcia fins a la segona meitat del segon acte, mentre que el vestuari de Lluc Castells espatlla el que en conjunt és un espectacle de passa que t’he vist.

Batalla de reines i galeria de súbdits

El "morbo" de veure una Edita Gruberová de 64 anys cantant el rol titular de l'òpera és evident. La inclement tessitura destinada a Anna Bolena és un repte que ben poques sopranos poden assumir amb convicció, i la soprano eslovaca encara manté el seu lloc en un podi en el que ha demostrat sempre capteniment, intel.ligència i prudència. Però el problema principal de Gruberová és que ha fet trampes, cosa que li ha permès mantenir el tron i la corona inamovibles. De fet, encara és capaç d’hipnotitzar el personal amb aquelles notes etèries i amb aquelles esfumatures que són marca de la casa. Un cant pur però (insisteixo) trampós, que segueix seduint, tot i que vam haver d’esperar “Al dolce guidami” per retrobar la gran Gruberová de nits inoblidables. El problema és que quan es fa trampa però els recursos naturals comencen a mostrar signes d’evident desgast per una edat massa respectable, el truc es veu en excés i la màgia es trenca. En aquests casos, la millor opció és començar a plantejar-se una retirada digna, assumint que cal deixar que regnin d’altres.

En el cas d’aquesta Anna Bolena, sembla com si de manera implícita la soprano eslovaca passés corona i tron a una jove estrella com la mezzo letona Elina Garança. Es pot parlar de debut al Liceu, perquè aquella Clemenza di Tito de fa quatre temporades va ser accidental. La presència escènica de Garança, radiant, va contribuir a enlluernar amb una Giovanna Seymour que va tenir moments brillants, poderosos i de gran qualitat, tot i un inici incert, anb un "Ella di me, sollecita" d'afinació dubtosa.

La resta va ser una galeria de súbdits al servei de les dues veritables reines. El tenor Gregory Kunde substituïa la nit de l’estrena l’inicialment previst Josep Bros. Va ser un notable Percy al primer acte, però va acusar molts problemes en l’ària del segon, amb un “Nel veder la tua costanza” coronat per notes aspres i directament mal col.locades. Una llàstima, perquè fins aleshores no havíem anat malament. Assumia la part d’Enric VIII el baix italià Carlo Colombara, que canta amb un fraseig noble, però li falta més autoritat, o sigui més amplitud vocal i una emissió més estentòria per convèncer-nos com a rei. El delicat Smeton de Sonia Prina, l’eficaç Rochefort de Simón Orfila i el complidor Hervey de Jon Plazaola van fer la resta, ben agombolats per un cor i una orquestra correctes, capitanejats per una batuta allunyada de genialitats, la d’Andriy Yurkevych, al servei d’allò estrictament escrit. Amb una pàgina com aquesta, poca cosa més es pot fer...

15 Comments:

Anonymous Anónimo said...

Estàs com una cabra... per això ets tan genial!!!!!!

1:00 p. m.  
Anonymous Anónimo said...

Menos mal que reconoces que la Gruberova, aparte de hacer pianísimos como la Caballé en tiempos, también se pasea con la vanidad de ser como hace años, cuando ya es una estrella en declive que ayer sólo se lució en un crepuscular "Al dolce guidami". Lo demás, graves áfonos, abuso del parlato, cambios de color, agudos tirantes que ya no son lo que fueron... Vamos, un asco, como los papanatas que gritan "bravo" nada más terminar la última nota del aria. Desde luego ya es una pena de cantante que vive más del pasado que del presente, amanerado y que hace pensar que el eje Viena-Munich-Barcelona está algo enfermo o con mucha cera en los oídos. Ojalá vengan nuevas voces, como las de la esperanzadora Garanca, que de el lustre que merece este genial repertorio que, es normal que no te guste cantado con esta funcionaria del canto, sólo hay que ver sus muecas y sus movimientos estúpidos de escena, más propios que los que tal vez el regista le haya marcado. De hecho ver su Bolena de 1991 y la de 2011 es un ejercicio muy muy cruel, pero ella se lo ha buscado y también esta hueca dirección artística que parece apostar sobre seguro pendientes más del tijeretazo que se espera del gobierno autónomo "de los mejores". Y en vez de invertir en nuevos valores, se van a hastar millón y medio de euros en traer el festival Bayreuth en 2012, un bolo que sale de todos nuestros bolsillos, pero bueno, eso ya es otro mundo.
Volviendo a la ópera de ayer, aunque también me aburrí cuando cantaba la Gruberova, me concentré en Garanca y poco más. Y menuda mierda de ucraniano dirigiendo, ¿es acaso el nuevo manso de la eslovaca? Me gustaba más Haider, aunque todos a años luz de otros directores. ¿Te imaginas la Bolena dirigida por Fabio Luisi? Creo que de correrse vivo...
Bien, apreciado Jaume, ya te he hecho el post que quería..
Saludos.

2:59 p. m.  
Anonymous Anónimo said...

Crec que es poden dir opinions similars a les del segon anònim sense caure en un to tan ofensiu i barroer...xcv

3:07 p. m.  
Blogger Marc Busquets said...

Este comentario ha sido eliminado por el autor.

3:52 p. m.  
Blogger Marc Busquets said...

Totalment d'acord amb el comentari del darrer post. No entenc perque a certa gent li fa tanta ràbia l'estil de Gruberova amb el belcanto! Tothom sap com ho fa, i a qui no li agradi (com per arribar als extrems ofensius del segon post) que no vagi al teatre aquella nit. Personalment no entenc la gent que va a l'òpera per "rajar", per això millor quedar-se a casa escoltant discos de la Tebaldi. Gaudim d'aquesta soprano, que mereix un gran respecte ni que sigui només per la seva carrera, mentre poguem... que em sembla que no queda gaire. Dir que l'eix Viena-Munich-Barcelona està malalt demostra certa (per dir-ho d'alguna manera) incultura.

Personalment crec que l'exquisit "Al dolce..." d'ahir justifica la resta. A més, la Garanca va estar superba i, com dius tu Jaume, és digna succesora.

Marc Busquets

3:55 p. m.  
Blogger kalamar said...

encara que no soc massa belcantista, aniré amb ganes als dos repartiments, espero no avorrir-me al 1r acte i a veure què tal les sorpreses del 2n. Jaume, potser has fet un post massa sincer, però això és el que volem llegir: una crònica ben sentida, gràcies!

5:06 p. m.  
Anonymous Subipino Borgiano said...

Vaja! Veig que aquest blog d´autor tant poc belcantista com sempre ha reconegut s´anima de valent quan es tracta d´Edita Gruberova, que provoca adhesions i fòbies que semblen reservades a personatges com la Belén Esteban. ;-)

Llegint els meus predecessors coincideixo bastant amb el que diu l´Anómino 2 sobre el decadent estat de la cantant de Bratislava. Potser ell expressa directament el que molt sovint els crítics hem de dir d´una manera força més acurada i vigilant de no caure en desqualificacions subjectives.

De totes maneres, és d´agrair l´alenada de fresca i sincera indignació. El to barrroer que diu un altre, em sembla massa primirat i més quan en aquest teatre hem tingut preses de pèl a lo Bieito i d´altres molt més criticables i veritablement barroeres.

Em sorpren també que E.G. canti tant sols en aquests llocs d´aquest tant germànic eix, Barcelona inclosa, i ja no sigui contractada en altres com Itàlia, França i no diguem ja EUA, on possiblement no se l´escoltaria des de segons quines fileres.

De totes maneres, de Zuric va sortir per cames quan la direcció d´aquell teatre es plantà i no acceptà tractes de favor per la seva filla ballarina de no gran mèrit, així que tot ídol te els seus clarobscurs i millor no idealitzar-los massa perquè també són humans, en virtuts i defectes.

Trobo per altra banda que escoltar discos de Tebaldi i de qualsevol altra grandíssim/a cantant és quelcom molt recomenable perquè llavors havia molta més veritat canora i no tantes trampes o merxandatges. Ja posats, recomanaria veure el DVD d´Anna Bolena cantat també per una Dame Joan Sutherland (D.E.P.) ja molt gran (Toronto, 1984, es retirà el 1990) i encara que hi ha talls i baixades de to de manual, l´estil net, sense la coloratura mecànica de poupée offenbachiana o d´opereta vienesa i una respiració controlada en tot moment, mostra com es pot envellir amb molta dignitat o ben patèticament. Evidentment Dame Joan Sutherland era tota digna... altres no tant i més si s´exposen a cantar el mateix exigent papel amb vint anys de diferència, com molt bé assenyala l´Anónimo 2.

Sort tinguerem ahir de Garanca i de Kunde, perquè varen mostrar veu en condicions, homogènia i amb gran morbidesa ella i valentia en l´atac de notes altes i propietat estilística el tenor, encara que Bros hauria cantat més "bello".

Apenat per no poder escoltar en directe una soprano belcantista "ad hoc" com Mariella Devia, em van agradar molts els gossos de l´escenari (preciosos Bracos de Weimar) i per a corbs m´hagués agradat més el Rockefeller del ventriloc José Luis Moreno, però hagués resultat força més anacrònic...

De totes maneres, l´escenografia ens retreia a muntatges de l´altra banda del Tibidabo... però amb més mitjans... Qui ho havia de dir!

Ah, l´orquestra, era la mateixa que tocava a Falstaff?

Una abraçada Jaume i salutacions ben cordials a tots els participants del blog, que tanta vida cobren quan hi ha qui polaritza l´afició. De totes maneres, penso que si haguessin cantants de vàlua i sense trampes crec que certs "bel cantos" t´agradarien força més. A mi també em passa amb segons qui canta Mozart... o m´avorreixo o m´interessen.

J.S.

6:21 p. m.  
Anonymous Anónimo said...

Ja m'extranyava que en algun moment o altre algú no esmentés el Bieito! Quantes teràpies no haurà estalviat el bon home del Calixto al convertir-se en el punching ball preferit de la caverna!
Tornem a la Gruberova. És obvi que s'és més o menys indulgent amb un artista en el capvespre de la carrera segons les simpaties acumulades en plenitud. I a mi també m'agrada molt escoltar els discos de la Tebaldi, de la Sutherland, de la Callas, però potser no recordem que són mortes. I que ara als teatres, per bé o per mal, hi ha el que hi ha. Cantants bons, mediocres i dolents, com, per altra banda, hi ha hagut en tots els temps. Tothom és lliure de quedar-se a casa i emborratxar-se de nostàlgia (sobretot per allò que no s'ha conegut de primera mà) o fer el masoquista i anar als teatres per abominar de tot. Un servidor, prefereix, mentre pugui, gaudir tot el possible. També amb el belcanto romàntic!.

8:02 p. m.  
Anonymous Anónimo said...

Resulta que per a una cantant que no ens agrada ens hem de quedar a casa i per això no gaudir de la Garanca o d'altres cantants que intervinguin en aquesta funció? Doncs em sembla que no és la solució.
Si cal dir que aquesta senyora està acabada ho direm, peti qui peti.
Només faltaria que haguéssim de imposar-nos la censura per no ofendre a la colla del llençol.
Qd

7:26 p. m.  
Anonymous Anónimo said...

Com vols que t'agradi el belcanto?
El que vaig escoltar ahir, no ho era

JOSEP (BCN)

2:55 p. m.  
Anonymous Anónimo said...

Acabada la Gruberova?????
No em feu riure. Com es nota que no vau sentir la funció d'ahir. No tornareu a sentir una veu tan ben col·locada (una vegada escalfada) en la vostra vida.
Jaume, per què no et retires tu i deixes pas a nous "criticons"?

4:01 p. m.  
Anonymous Anónimo said...

crec que l'edat d'una artista del cant mereix respecte perque si comencem a demanar sang jove de seguida veurem opera cion triunfo
tambe al liceu

6:52 p. m.  
Blogger kalamar said...

Gruberova destronada del tot, va ser un patiment sentir-la al primer acte, sobretot. La Garança te molt bona veu però és freda com el gel. El Liceu li va donar les ovacions a la Bolena, no ho vaig trobar gaire equilibrat..

1:59 p. m.  
Anonymous Jordi Morera said...

Molt trist, per no dir patètic, tots aquests que (suposadament) doneu la vostra opinió i no sou ni capaços de signar-la.
Bon vent!!

6:41 p. m.  
Anonymous Anónimo said...

doncs com que jo soc relativament nou al mon de l'opera, i no hi entenc gaire, la gruberova em sembla un espectacle sense igual. Aquelles filigranes que fa, actualment no les veig fer a cap altra. I les trampes, no les veig. Es la sort de l'ignorant. I per molts anys.

8:44 p. m.  

Publicar un comentario

<< Home