23.2.11

UN LLIBRE SOBRE HIPÒLIT LÁZARO

Què tenen a veure el professor Franz de Copenhage de l’enyorat TBO, un jove estudiós de l’òpera i el tenor Hipòlit Lázaro? La resposta té nom d’ària i, de passada, de llibre: “O Paradiso”, la cèlebre ària de Vasco de Gama de la versió italiana de L’Africaine de Meyerbeer. O Paradiso és el títol del libre de Miquel Pérez García que edita Témenos Edicions, presentat recentment a Barcelona.

El volum surt de la necessitat de fer conèixer un dels tenors de la generació dels nostres avis, que juntament amb Miguel Fleta (deliberadament omès en el llibre de Pérez) va fer les delícies del públic d’òpera i sarsuela d’aquells anys que han quedat rellegats, si no a l’oblit, almenys sí a fons fonogràfics no sempre difosos com cal.

La feina de documentació és impressionant, perquè hi ha una biografia de més de 100 pàgines, el catàleg complet de la discografia i la cronologia completa. Hi ha ajudat l’amistat que Miquel Pérez va mantenir amb el dibuixant i ninotaire Ramon Sabatés, l’autor de tantes tires del desaparegut TBO i que, per amistat amb Hipòlit Lázaro, va preservar-ne un fons que ara guarda Pérez.

L’autor presenta documentació inèdita de primer ordre, com les cartes de l’empresari Gatti-Casazza del Metropolitan, a més d’un catàleg discogràfic que permet localitzar totes les gravacions d’aquell tenor de vida intensa, d’infantesa dickensiana, d’aprenentatge tenaç, obstinat i en part autodidacta i fins i tot de final trist, després d’una carrera molt llarga, de poc més de 40 anys de carrera, des del seu debut el 1906 fins les últimes actuacions el 1951, tot i que el 1961 encara va fer alguna incursió televisiva. La seva fama va arribar fins al punt que compositors com Mascagni van escriure-li òperes com Il piccolo Marat (1921).

En Miquel i jo es pot dir que som amics i ens uneix l’amor per l’òpera i per aquella generació de cantants. Ens portem un any i hem “mamat” el mateix, és a dir el pas d’una societat tecnològica a una altra de sofisticadament tecnològica. La mateixa generació que va plorar la mort de Fofó, que es va alegrar de la de Franco perquè aquell dia no hi va haver col.legi i que va aprendre a lligar cantant Amor particular de Lluís Llach rascant una guitarra barata. La mateixa generació que no va tenir les dificultats de la dels nostres pares, tot i que va créixer amb un cert sentit del deure i del sacrifici, del sentit del treball i de la disciplina, i que ara pot engendrar productes tan ben fets i ben pensats com aquest volum que recomanaria a tot aquell qui no es vulgui quedar tan sols amb la fugacitat de les estrelles que poblen el firmament operístic d’avui i que vulguin saber més coses d’aquells astres que segueixen brillant amb llum pròpia tot i que no sempre els fem cas.

2 Comments:

Anonymous Jorge said...

gràcies..Vaig conèixer l'autor perquè havia demanat algunes coses de l'Argentina a aquest amic meu que et va contactar per això de la Supervia ara fa temps. Diguem que -a part del fet de no mencionar el rival, que no s'hauria de fer però es fa sempre o cada cop més- té més bon gust pel que fa al passat que al present. Vam parlar d'en Villazón -que a aquestes alçades crec que gairebé tothom dóna correctament per perdut- i anava a la Scala pel Nemorino....Imagino que estarà entre els fans que aniran al espectacle de mariachis que proposa ara i que el Liceu no va trobar bo de retallar degut als retalls de presupost (en canvi, no se van estar de cancel.lar el recital d'en Keenlyside l'octubre vinent..Com sempre, els grans artistes passen, si passen, després dels mediàtics: avui la Victòria no hauria fet carrera) ......Salut,
Jorge

11:03 a. m.  
Anonymous Anónimo said...

Estimat Jaume,
Moltes gràcies per les teves paraules, tant pel que fa al llibre com per les personals. Són sempre d'agraïr venint de persones com tú.
Una abraçada

Benvolgut Jorge,
Doncs mora, al Liceu resulta que no hi estaré com a fan de l'espectacle de "mariachis " tal i com el defineixes.
En primer lloc perquè jo no sóc "fan" de res , en tot cas, sóc una persona amb un criteri diferent del teu. En segon lloc perquè el que hi ha programat és un concert d'àries d'òpera i això sí que hi assistiré.
Puc estar d'acord amb la teva animadversió envers Villazón però agrairia una mica de sentit comú a certs comentaris o, com a mínim, una mica més d'informació abans de fer-los. No sé d'on t'has tret lo dels Mariachis ja que no ha estat mai ni programat ni anunciat.

També et dic que a mi no se m'acudiria definir a algú que tingués un criteri diferent del meu per algún cantant actual com a algú amb "mal gust" però... cadascú és cadascú...

Això si, rep una cordial salutació
Miquel Pérez

9:09 p. m.  

Publicar un comentario

<< Home