GRAN NIT D'ÒPERA BARROCA

"Sento la gioia" és una ària de l'òpera de Händel Amadigi. El contratenor Bejun Mehta la canta com a alternativa de l'original "Bella gara che faranno" a l'inici del segon acte de Tamerlano que, amb dues audicions en versió de concert, es presenta al Liceu. I, com Amadigi, sentim la joia de sentir l'òpera händeliana. Joia per l'equip aplegat davant la batuta de William Lacey, que extreu un so suficientment barroc, tot i algunes imprecisions, de la reduïda plantilla orquestral de la casa aplegada per a l'ocasió.
Joia per una nova aparició de l'incombustible Plácido Domingo sota la pell de Bajazet i en un moment de la seva carrera en què, si bé les condicions vocals no són les d'un jove tenor, no ha de demostrar res a aquestes alçades. Joia, en tot cas, la veu de Bejun Mehta, Tamerlano explosiu i de grans quilats en pàgines com "A dispetto d'un volto ingrato" que esdevé amb la veu del contratenor nord-americà, tot un regal.
Debutava al Liceu, tot i que sembli mentida, Anne Sofie von Otter, Irene ben servida i que supera gràcies a l’elegància de qui sap i coneix l’ofici que té entre mans, les asprors pròpies d'un inici de desgast vocal.
Sarah Fox va ser una Asteria de bon gust en l'emissió i en les frases lligades, al costat de l'altre contratenor de la vetllada, Max Emanuel Cencic, un Andronico de notable alt. El sempre eficaç Vito Priante va ser el complement perfecte amb un Leone que va arrodonir una nit de gran òpera barroca al Liceu. L’èxit al final ho va demostrar, amb el públic posat dempeus i amb ovacions lògiques a Domingo però, sobretot, a Bejun Mehta, contratenor superstar que va ser el veritable protagonista de la vetllada. No era per menys: assumia el paper que dóna títol a una de les òperes més ombrívoles i singulars del catàleg teatral de Georg Friedrich Händel.