22.1.07

TRES FULLS DE DIETARI

Ú
Dijous, 18 de gener
Entrevista a Pedro Lavirgen, a Catalunya Música. Em sembla una persona excel.lent. Mai no vaig tenir la sort de veure’l actuar, però he sentit el doble estoig recopilatori amb gravacions fetes en directe a Viena, Nàpols, Barcelona o Buenos Aires. El seu Andrea Chénier és de vertigi: ocupa el mateix tron al costat del gran Franco Corelli. El tracte personal és directe, afable, sumament cordial i molt sensible. Li espurnegen els ulls quan parla dels seus col.legues, especialment de Montserrat Caballé. Lavirgen és un home que ha patit. Però (deu ser cosa de la sang andalusa) sap positivar fins i tot les clatellades que ha rebut... i que no han estat poques. “¿Nos estamos quedando sin mitos?”, li pregunto. Respon afirmativament. I jo que m’angoixo.


DOS
Diumenge 21 de gener
Concurs de guanyadors de la XLIV edició del Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas. He tingut una setmana boja després del meu retorn de Roma i no he pogut sentir cap de les proves eliminatòries. Tinc classe divendres i tampoc assisteixo a la prova final. Però sí al concert, des de l’escenari, per la transmissió (incomodíssima, per cert) de Catalunya Música. M’acompanyen en Marc Heilbron i en Roger Alier. Insisteixo sobre el tema dels mites (és que fa dies que estic una mica tonto, a les portes com estic de la biòpsia...). En Roger diu que ha sentit un Flórez espectacular a La fille du régiment del Covent Garden i que el seu Tonio pren el relleu de la mitomania. I jo que callo. I que escolto els guanyadors. I que constato que hi ha bona tècnica però nul.la personalitat. Potser a excepció de la soprano nord-americana Jacquelyn Wagner. Guapíssima, per cert. I amb un lleu metall al registre superior que la fa fascinantment imperfecta. Obté el segon gran premi femení. Entrevisto breument el primer gran premi femení (l’únic, perquè el masculí ha quedat desert), Beatriz Díaz González. Bona noia, potser massa jove, i amb riscos escassos en les àries de Bellini i Sorozábal. Insisteixo: bona tècnica, però ni gota del tremp dels artistes que van més enllà de les notes.

i TRES
Dilluns, 22 de gener
Presentació de la propera temporada al Liceu. Llarga, llarguíssima, eterna. Segur que Plácido Domingo no s’acomiadarà, com a cantant, del teatre de La Rambla, després de la seva Valquíria en versió de concert? El millor de la temporada: el retorn d’Electra i l’estrena estatal de Mort a Venècia de Britten. Evoco les paraules d'August von Platen a propòsit de Tadzio: “Qui ha contemplat cara a cara la bellesa ja està preparat per a la mort”.
(Ja us ho deia que estic tonto...)

2 Comments:

Anonymous Anónimo said...

Coincideixo, la guanyadora del Viñas d'enguany és una mena d'imitació a la baixa de la Bayo. No crec que arribi a mite. Potser no és problema que no hi hagi cantants entre els més de 400, sinó de jurat. Encara recordo els anys 89 i 92 que volien declarar desert el primer premi femeni i uns pocs vam aconseguir que es donés a la Borodina i a la Urmana... JMB

4:24 p. m.  
Anonymous Anónimo said...

Jaume: Com a membre de la Fundació Josefina Gironés, que dona el 2on premi de veus femenines, vàrem estar molt contents de donar-lo a Jacquelin Wagner. En les proves eliminatories, parlant amb l'Àngels Sarroca vàrem destacar la gran personalitat, i no ho vui dir per l'alçada, que és molta, sinó per saber estar en l'escenari i cantar un "como scoglio" amb això que he dit abans, amb personalitat.
Jo penso que té que ser dificil per al jurat discernir entre 420 concursants el millor. Salutacions. Mariangels

9:58 a. m.  

Publicar un comentario

<< Home