JARDINS VICTORIA DE LOS ÁNGELES

Dissabte, 3 de febrer. Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, al carrer de Montealegre. El cor del Raval bull aquests dies d'activitat acadèmica amb la celebració d'exàmens a les facultats que poblen aquest nucli de Barcelona on, entre d'altres coses, visc i treballo. Amics del Liceu han estat escoltats per l'Excel.lentíssim Ajuntament de la ciutat i s'ha donat nom als jardins situats enmig de la recentment inaugurada Facultat de Geografia i Història. El nom de la soprano Victoria de los Ángeles figura a la placa d'uns jardins que suposaran un espai públic per al barri i la ciutat. Uns jardins exigus, de tímida i senzilla ubicació. La de Victoria també va ser una existència senzilla. La Fundació que du el nom de la soprano i de la que sóc patró em convida a fer un discurs entre els parlaments d'autoritats diverses. Els crits d'alguns descerebrats cap a l'alcalde Hereu o el regidor Martí no treuen ni solemnitat ni emoció a un acte que visc amb continguda emoció. Aquí teniu el meu discurs.

Avui estem de festa. I ho estem els qui vivim en aquest barri anomenat Raval de Barcelona. També ho estem els qui treballem a la universitat, en aquesta o, en el meu cas, a la veïna Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Ramon Llull que configura, juntament amb el CSIC, la Biblioteca de Catalunya o l’edifici central de la Universitat de Barcelona, el campus d’humanitats de la nostra ciutat. També estem de festa els amants de la música i, més en particular, els qui hem estimat la persona i l’artista que va ser Victoria de los Ángeles.

Victoria va ser una nena i després una noia del Raval. Hi vivia a la vora i, a més, hi va estudiar, primer al Grup Escolar Milà Fontanals que encara funciona com a centre docent al carrer dels Àngels i on la futura soprano va cantar davant del president Macià en una funció escolar. Després, va estudiar música a La Rambla, més en concret al conservatori del Liceu, situat a la banda dreta, mirant des del passeig, de l’edifici del Gran Teatre del Liceu que, per cert, seria el marc dels primers grans èxits, juntament amb el Palau de la Música, de la cantant.

Victoria va ser una dona que tenia en alta estima la universitat. Hi va viure des dels primers dies de la seva existència, al citat edifici de la veïna plaça Universitat. Va ser allà on va començar a cantar i a aprendre a provar l’acústica, factor essencial de la seva brillant i futura carrera als auditoris, sales de concerts i teatres d’òpera d’arreu del món. La cultura i el món acadèmic sempre van fascinar aquella dona de petita estatura però de colossal humanitat. Una dona poc intel.lectual però molt sensible i, sobretot, molt llegida, amant del preciosisme culteranista o del sintètic conceptisme de la literatura del segle d’or espanyol, o de les subtileses descriptives de Josep Pla entre d’altres.

Amb aquest acte d’avui, amb la inauguració d’aquest petit jardí que du el nom de Victoria de los Ángeles, Victoria torna a la universitat. Quan algun dels nostres veïns de curta edat pregunti als seus pares, avis o germans grans pel nom que consta en aquesta placa, serà bo que recordem als nostres petits qui va ser Victoria.

M’atreveixo a suggerir que es recordi Victoria com una dona sensible. Li escau més un jardí que una plaça dura, perquè un jardí requereix cura, regadiu, adob, per mantenir la vida que hi creix i per fer-ne créixer de nova. La de Victoria va ser una vida que va donar fruit, en la vida i en l’art. Tot un encert, doncs, que els Amics del Liceu hagin proposat que el nom de la soprano sigui el d’un jardí.

També caldria recordar que Victoria va ser una persona que va fer del seu art excel.lència i referència indiscutible. Els qui ens dediquem a la docència universitària oblidem de vegades que la nostra feina requereix i exigeix paràmetres d’excel.lència per formar bons professionals i investigadors que surtin de les aules. Victoria de los Ángeles va seguir la carrera de la vida i de la música i va excel.lir amb naturalitat, tenacitat i entrega a una feina que era prolongació de la seva pròpia vida. Potser per això, i de manera tan justa, la pròpia Universitat de Barcelona la va fer doctora “honoris causa” el 1987 en un dels actes que ella recordava com un dels més importants de la seva vida.

La bondat i l’excel.lència van ser dues constants en la vida de Victoria de los Ángeles. Què millor que un jardí al bell mig d’una facultat universitària per tenir-la sempre present. En nom de la Fundació Victoria de los Ángeles, moltes gràcies a tots pel recolzament, per l’obertura i pel futur manteniment d’aquest jardí senzill però bonic. Senzillesa i bellesa que tan escauen al nom de la nostra homenatjada. I que sigui per molts anys.