MÚSICA, TEMPS I ESPAI...
Orfeu es mou en una dimensió espai (vida)/no espai (mort i el pas d’un a l’altre es vertebra a través de la dimensió temporal, que és la música, art del temps per excel.lència.
Don Joan, a través de Mozart, desafia el temps amb les seves intervencions curtes, fugaces, ejaculades. Està present en l’espai, però s’hi mou ràpid.
Faust vol aturar el temps renunciant al mateix espai (“Atura’t, instant, que n’ets de bell...!). La llàstima és que la música de Gounod no estigui a l’alçada. És clar que no tot és Goethe en Faust: el referent de Marlowe el trobem en Busoni o Dusapin, autor de Faustus, the last night estrenada a Lió el 2006 i recentment distribuïda en DVD per Astrée.
Tornant a Goethe, és simptomàtic que comentés allò de la música per al “seu” Faust, que hauria d’haver estat la que Mozart va fer per a Don Giovanni...
Don Joan, a través de Mozart, desafia el temps amb les seves intervencions curtes, fugaces, ejaculades. Està present en l’espai, però s’hi mou ràpid.
Faust vol aturar el temps renunciant al mateix espai (“Atura’t, instant, que n’ets de bell...!). La llàstima és que la música de Gounod no estigui a l’alçada. És clar que no tot és Goethe en Faust: el referent de Marlowe el trobem en Busoni o Dusapin, autor de Faustus, the last night estrenada a Lió el 2006 i recentment distribuïda en DVD per Astrée.
Tornant a Goethe, és simptomàtic que comentés allò de la música per al “seu” Faust, que hauria d’haver estat la que Mozart va fer per a Don Giovanni...
posted by Jaume Radigales at 23:53
2 Comments:
Per sort, sempre ens queda el gran Wagner i el seu Parsifal, on el temps esdevé espai...
x.c.
Espai i temps es fonen sense fisures en el Don Joan (vull recordar sobretot l'escena del sopar)... i, que dir del Requiem, on el gran enigma de la vida i la mort, de la Comunió dels Sants, està tan ben expressat que quasi bé el palpes. Mariàngels
Publicar un comentario
<< Home