EL VIÑAS FA 45 ANYS

Alguns dels signes de prestigi dels concursos, i molt especialment dels de cant, són el rigor i l’exigència, indispensables per al seu prestigi internacional. Perquè el prestigi es guanya, precisament, quan s’exigeix als participants rigor i qualitat, i fins i tot una brillantor que, en el futur, contribuirà a fer-ne estrelles en el món de la música en general i del cant en particular.
És per això que, tot i lamentable, sigui positiu que l’edició d’enguany del Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas hagi declarat desertes les primeres categories, tant femenines com masculines. Pel que vam detectar al concert dels guanyadors, la cosa no es devia tant a la qualitat dels instruments com a la seva personalitat. Ja fa massa anys que detectem en els joves cantants més entusiasme que no pas autoexigència, més tècnica que no pas personalitat. I això es tradueix, de vegades, en interpretacions molt correctes però del tot planes. És el cas del segon premi masculí, el baríton nord-americà Lee Poulis, intèrpret anodí de pàgines de Mozart i Donizetti; o de dos dels tercers premis, el també baríton Jin-Won Jung, o la soprano italiana Grazia Doronzio. Més fortuna van fer el segon premi masculí que va ser-ho també del públic assistent a la prova final, el tenor coreà Ook Chung, amb una veu que apuntava brillantor en els passatges sobreaguts de l’”Ah! Lève-toi soleil” de Roméo et Juliette de Gounod, o Carmen Solís, premi a la millor intèrpret de sarsuela i del grup de liceistes de quart i cinquè pis. També sembla gaudir de bona salut el lied, en mans de la soprano alemanya Christiane Karg, que obria el concert amb pàgines de Schubert, Richard Strauss i Éric Satie.
Sí que constatem, en canvi, el bon nivell de les veus espanyoles. No és estrany, doncs, que a més de la citada Carmen Solís hi haguessin dues veus més de procedència hispànica, com les sopranos Auxiliadora Toledano i Marta Mathéu. Toledano, que es va fer amb un tercer premi femení, és una jove cordovesa amb veu de lírica lleugera i que va cantar un eteri “Caro nome” de Rigoletto abans d’entomar amb gràcia “Me llaman la primorosa” de la sarsuela El barbero de Sevilla; per la seva banda, la tarragonina Marta Mathéu, que ja va fer-se amb el premi de la desena edició del concurs Manuel Ausensi, va ser l’única veu de la tarda capaç de demostrar que va més enllà de cantar correctament les pàgines de Mozart i Charpentier amb què va acabar el concert. Certament, va obtenir un segon premi, però va deixar el llistó del Viñas ben alt en una 45èna edició que fa, del concurs internacional de cant més prestigiós de casa nostra, un baròmetre de l’estat actual de les veus líriques d’arreu del món.