21.2.08

TRAVIATA DE NOTABLE ALT

Quan hi ha voluntat i ganes de fer bé les coses, els resultats acostumen a ser òptims. És el que passa amb la sisena producció de La traviata que els Amics de l’Òpera de Sabadell presenten al teatre La Faràndula de la capital del Vallès Occidental, abans d’encetar el periple que durà l’òpera de Verdi a diverses poblacions de la geografia catalana.
La cosa funciona en primer lloc gràcies a la posada en escena de Carles Ortiz amb escenografia de Jordi Galobart. Els recursos són senzills però funcionals i amb prou enginy s’ha recorregut a la transposició temporal, traslladant el París de 1830 al d’un espai diàfan d’estil art déco. La història segueix sent la de sempre, amb un hàbil moviment escènic, quatre tòpics (que en La traviata no poden faltar) i tots contents.
Les alegries van venir, sobretot, en format musical, començant per la Violetta de Sung Eun Kim, soprano coreana que sempre s’ha distingit per papers de soprano lleugera. Va superar de sobres les proves del primer acte i va desplegar un sentit dramàtic al llarg del segon i tercer, matisant resursos expressius ben treballats i amb una musicalitat sempre impecable. Carles Cosías té mitjans sobrats i el seu Alfredo va tenir la passió requerida, si bé ocasionalment el tenor barceloní tendeix a forçar excessivament un volum ja de per si generós. Carles Daza debutava el paper de Giorgio Germont i tan sols podem retreure al baríton la seva joventut per a un paper que requereix aprofundir més la psicologia del personatge. Tan sols això, deia, perquè la veu de Daza és un instrument privilegiat i el bon gust en el fraseig són ja marca de la casa.
Elio Orciuolo dirigia la Simfònica del Vallès i ho feia atent a matisos i als detalls d’una de les partitures verdianes més emotives i originals, però també més conegudes. El rendiment de l’orquestra va estar a l’alçada de les expectatives i va mantenir alt el nivell artístic al llarg de la representació, així com el cor dels Amics de l’Òpera. Es va notar que quan Daniel Martínez es limita a dirigir la massa coral i deixa de banda l’orquestral, els rendiments del col.lectiu vocal de la casa són molt superiors als d’altres ocasions.
Notable alt per als Amics de l’Òpera de Sabadell, doncs, amb la sisena Traviata de la seva història. Una història que comença ja a comptar amb èxits indubtablement merescuts.

2 Comments:

Anonymous Anónimo said...

Jaume estic molt d'acord amb la teva crítica de la Traviata de Sabadell. Puc dir-te que al final s'em van humetejarels ulls en la mort de la pobre Violetta, i és en contades ocasions que això em passa
Va ser,doncs amb la interpretació, per a mi molt reexida que va fer del seu paper Sun Eun King, que em vaig emocionar. Després parlant amb altres dones em van dir que els havia passat el mateix. Quant es canta bé, s'interpreta bé, l'entorn és l'adequat, l'emoció de l'òpera està servida. No calen extrapolacions i elucubracions més o menys metafísiques per fer pensar i fer emocionar al públic.
i fer que s'ho passi bé, que d'això es tracta. Endavant Jaume. una abraçada. Mariangels

12:50 p. m.  
Anonymous Anónimo said...

De notable alt! Estic molt d´acord amb el que diu Sr. Radigales.
Sens dubte per mi la gran satisfacció va ser el Germont del Carles Daza, a nivell vocal i en quan al frasseig va estar excel·lent com tot el que li he escoltat.
Haig de dir-li que jo, nivell d´usuari també escric les meves "cròniques" operístiques i sàpiga que aquesta, en particular, és bastant igual.

Teresa

12:45 p. m.  

Publicar un comentario

<< Home