GRUBEROVÁ POST-COITUM

Això dels blogs és realment fantàstic. Actuen com a baròmetre del que mou passions. L’òpera, ja ho sabem, és per a immenses minories, però sempre fidels i no menys apassionades. M’atreveixo, un dia després de la tercera i última audició en concert de la Lucrezia Borgia al Liceu, a penjar un post per agrair-vos a totes i a tots (anònims o no) els vostres comentaris. Com heu vist, no hi he intervingut per entendre que un blog és una proposta per deixar-hi escrits sobre els que, lliurement, la comunitat virtual optarà per ficar-hi cullerada.

Sí que em permeto dir, però, dir que estic d’acord i en desacord a l’hora amb tots i cadascun dels vostres comentaris. De la mateixa manera que, em sembla, tothom qui hi ha dit la seva estava a un temps d’acord i en desacord amb el que jo deia. Potser una excessiva celeritat no us ha permès aprofundir (qui sap si jo tampoc no hi donava més rellevància) en la paraula “trucs” que feia servir per referir-me als recursos d’Edita Gruberová en el moment d’abordar rols com els belcantistes. Aquí hi havia la clau de l’assumpte. Però negar emocions a una/unes nit/nits com la que s’han viscut al llarg d’una setmana al Liceu és ni veure-hi ni sentir-hi clar. No crec que pugui titllar-se d’ignorants uns (els detractors) ni els altres (els fanàtics), tot i que per sort no hi ha hagut cap comentari insultant (altrament l’hauria eliminat). Però tampoc crec que es pugui contradir l’ebullició i l’alta temperatura que aquests dies ha viscut el teatre. I, sí, Edita Gruberová, agradi més o menys, canti afegint més o menys sacarina, és una gran artista. I que consti que jo mai no n’he estat un fan incondicional… ni tan sols quan ha cantat Mozart. Però les coses són com són i així s’han de transmetre. I el millor que podem fer és remetre'ns al que deia Jaume Tribó, dimarts, durant la transmissió per Catalunya Música que vaig tenir el privilegi de presentar.

Per cert, divendres vaig entrevistar Edita Gruberová. El resultat el podreu sentir el diumenge 9 d’abril a Una tarda a l’òpera. Va ser una conversa llarga, molt reveladora, interessant i distesa. És una dona intel.ligent, gran professional i molt propera. Molt més que quan, després de l'Ariadne auf Naxos, vaig entrevistar-la per primera vegada en un context força antipàtic i, per a mi, oblidable. M'hi resistia per a una segona entrevista però val a dir que va ser un èxit.

Repeteixo, moltes gràcies, perquè heu ajudat a mantenir viu un blog que en menys d’una setmana ha tingut gairebé 600 visites. De passada, hem mantingut viu el caliu operístic. També es tracta d’això, no?

PS: Cap de setmana CD/DVDoperístic intens, amb novetats interessants: Cielo e mar de Villazón (es presenta dimarts a Madrid), els Puritani amb la Netrebko, uns Meistersinger de Bayreuth de 1957, i un memorable regal anomenat Kathleen Ferrier. Properament, en un nou post, us faré cinc cèntims del nou disc de Villazón i dels Puritani del Met amb una deliciosa Netrebko. Te la menjaries a petons (amb permís del senyor Schrott...)