MOR LEYLA GENCER

Leyla Gencer ha fet veure que ha mort als 80 anys perquè, en realitat, havia nascut el 10 d’octubre de 1924 a Ankara. Instal.lada a Milà des de feia dècades, hi ha mort, doncs, als 83 anys, després d’una carrera certament brillant, potser més amplificada per la força dels mitjans que no pas per la qualitat d’una veu que, si bé important, no va tenir la capacitat expressiva de Maria Callas, ni la sensibilitat exquisida de la de Victòria dels Àngels, ni la tècnica de la de Montserrat Caballé, ni la perfecció immaculada de la de Renata Tebaldi. Algú ha dit que la Gencer va quedar, en ocasions, eclipsada per algunes de les seves col.legues de generació (com les citades), però el cert és que una estrella de debò no s’eclipsa mai.

La Gencer va ser una estrella, certament, però una mica fugaç i de transcendència relativa, tot i el seu pas important pels escenaris d’arreu, especialment d’Europa perquè la seva carrera nord-americana va ser més aviat modesta. En estudi va gravar més aviat poc i la majoria dels seus enregistraments procedeixen de preses en directe, pirata o radiofònics. A través d’ells s’observa com la seva flexibilitat va permetre a la Gencer evolucionar, des de rols intensament dramàtics com el de Santuzza (amb el que va debutar a Nàpols) fins a d’altres de més volada lírica tot i mantenir el pols dramàtic, com el rol titular de Norma, que va cantar per cert al Liceu inaugurant la temporada 1961-62 del teatre barceloní al costat de Bruno Prevedi i Fiorenza Cossotto. A més d’aquella Norma de 1961, la soprano turca va tornar al Liceu la temporada 1975-76 amb Poliuto de Donizetti.

Potser un dels trets que caracteritzen millor la veu de la soprano turca va ser la seva capacitat actoral i els seus dots per al cant d’”agilità” que va desplegar en reexhumacions d’un repertori que ella va contribuir a posar de moda: Anna Bolena, Lucrezia Borgia o la verdiana La bataglia di Legnano entre d’altres, tot i que sense la transcendència del que van aconseguir algunes de les sopranos que li eren contemporànies i que també van incorporar aquestes òperes al seu repertori.