UN TENOR EN MAJÚSCULA: JONAS KAUFMANN

Havia sentit bondats de Jonas Kaufmann, el tenor de repertori versàtil (Tamino, Don Carlo, Duc de Màntua, Walther von Stolzing, Don José…) i ben plantat. Ara, m’arriba el disc Romantic Arias de Decca i buscaré un forat a l’agenda per veure’l en el proper Fidelio del Teatro Real de Madrid.

Heus aquí, efectivament, un tenor d’alçada: virilitat tímbrica, emissió poderosa, color prudentment versàtil, reguladors envejables (el final de “La fleur que tu m’avais jetée”, inclòs en si bemoll en pianíssim, no té desperdici), pronunciació impecable… les mitges veus i un fiato que tallen l’alè poden ser marca distintiva d’una veu destinada a ser de les grans.
Pocs tenors alemanys tenen aquesta versatilitat en el repertori que no sigui el germànic i Kaufmann pot molt ben ser l’esperança blanca que molts esperem en el repertori del líric-spinto. Ara que Rolando Villazón sembla encara en hores baixes (i per poc temps, esperem) i que Juan Diego Flórez segueix les rutes d’un repertori radicalment diferent, potser sigui Kaufmann el messies llargament anunciat i en el que començàvem a deixar de creure. Sempre he estat un home de poca fe… però sé que els miracles, de tant en tant, es produeixen.

Repertori del disc Romantic Arias
Puccini: "Che gelida manina" (La bohème)
Bizet: “La fleur que tu ‘avais jetée » (Carmen)
Flotow : " Ach, so fromm" (Martha)
Puccini: “E lucevan le stelle” (Tosca)
Verdi: “Io l’ho perduta... Io la vidi” (Don Carlo)
Weber: “Nein!... Durch die Wälder” (Der Freischütz)
Verdi: “Lunge da lei... De miei bollenti spiriti... O mio rimorso » (La traviata)
Massenet: “Je suis seul… Ah! Fuyer douce image” (Manon)
Verdi : « Ella mi fu rapita... Parmi veder le lacrime » (Rigoletto)
Gounod : « Quel trouble inconnu... Salut! Demeure chaste et pure (Faust)
Wagner : « Morgendlich leuchtend » (Die Meistersinger von Nürnberg)
Berlioz: “Invocation à la nature” (La damnation de Faust)
Massenet : Pourquoi me reveiller (Werther)

Per cert, l’acompanyament és de la Filharmònica de Praga dirigida per un Marco Armiliato en estat de gràcia.

PS: En canvi, no perdeu el temps amb el DVD del Don Giovanni de Jacobs. Aviat en donaré notícia a l’altre blog d’un servidor, Mozartmania.