QUATRE PREGUNTES SENSE RESPOSTA

El Liceu té, com a institució cultural pública, un compromís amb la música i l’òpera catalanes. El deure hi és, però els resultats disten de ser satisfactoris. La programació de la doble vetllada integrada per una selecció de La Celestina de Pedrell i La pesta de Gerhard va semblar de pur compromís, com el tortell que duem a casa de la tieta diumenge el migida, per allò del quedar bé.
La peça de Robert Gerhard és interessant i, tot i el risc i les no poques dificultats, semblava tocada, cantada i dirigida amb la voluntat de fer-ho bé. Antoni Ros Marbà va saber conduir la complexa arquitectura de la partitura inspirada en el text de Camus, amb les puntuals intervencions d’un Josep Maria Pou ocasionalment autista respecte del que llegia, i amb la participació de l’Orquestra i el desganat cor del Liceu, reforçat pel molt eficaç Cor Madrigal. Què fallava en aquesta Pesta de Gerhard? Segurament la manca d’informació prèvia, l’escassa difusió d’un concert d’aquestes característiques i, per tant, l’apatia d’un públic que amb prou feines omplia la meitat de l’aforament del teatre i que ocasionalment l’abandonava.
Però possiblement part del desencís procedia de la desafortunada primera part, integrada per una selecció de La Celestina de Felip Pedrell. La partitura pretén sublimar l’amor de Calixto i Melibea d’acord amb els paràmetres d’un modernisme que no volia acceptar que La Celestina es centra en una alcavota, una “puta vieja” de barri baix, com queda explícit en la magistral obra de Fernando de Rojas. Així doncs, les pretensions wagnerianes de Pedrell fan d’aquesta òpera un producte indigerible, avorrit i monòton, servit amb autisme per part dels intèrprets, malgrat les excel.lents prestacions de Marina Rodríguez-Cusí, Ana Ibarra o Josep Miquel Ramon.
Sorgeixen, doncs, quatre preguntes:
1) Per què es confia la part de Calisto a un tenor impossible com Jeffrey Dowd? No tenim a casa nostra tenors solvents que ho haurien pogut fer molt millor sense la necessitat d’anar a buscar a fora un intèrpret tan mediocre?
2) Per què s’escull una obra com la de Pedrell? Hi ha músics que, per molt importants que hagin estat durant una època, tenen una obra obra de transcendència més que relativa, com ha quedat demostrat en altres ocasions, i amb Pedrell especialment.
3) Aquest és el millor camí per difondre la música catalana des del Liceu? Allò que dèiem del tortell de la tieta per quedar bé em sembla que és la resposta que es percebia entre els assistents a una vetllada tan insubstancial.
4) No hauria estat millor programar tan sols Gerhard, deixant La Pesta a la segona part i incloure, a la primera, una obra com Pedrelliana, a tall d’homenatge a un compositor molt respectable com el tortosí però de dubtosa eficàcia avui dia?