EL NOU LLIBRE D'AMICS DEL LICEU

Un any més, Amics del Liceu ens proposa viure de la vora un esdeveniment entranyable i excepcional: la sortida al mercat del Llibre de la Temporada. No és un llibre qualsevol, perquè l’objectiu de l’associació no és el de presentar un mer butlletí amb els arguments de les òperes que integren la temporada del Gran Teatre del Liceu. Diria que això és el menys rellevant. El més interessant és la qualitat dels textos, d’autors aparentment allunyats del món de la música i vinculats a la política, la literatura, el teatre o les arts plàstiques; o les il.lustracions, sempre sensibles a les realitats de l’avantguarda i el compromís amb la modernitat ; o l’edició, acurada en tots els sentits, i que (i ara parlem d’òpera) també permet apropar-se als títols de la temporada amb un sentit pràctic i amb els arguments, els contextos que les van veure néixer o fins i tot una guia crítica de la seva discografia i devedegrafia.
Aquesta temporada, el sevillà Luis Gordillo (1934) és el responsable d’il.lustrar el llibret. Els originals, que podreu veure a la Galeria Joan Prats de Barcelona, mantenen una homogeneïtat en les seves mides que contraresta amb la paradoxal violència continguda enmig de formes arrodnides. Formes aparentment amables, però que ajuden a entendre els turments interns dels protagonistes d’algunes de les òperes programades enguany al Liceu. Gordillo ha entès les òperes, amb totes les seves contradiccions, friccions i escisions internes. I les sintetitza amb un traç decidit, cantellut, expressionista i tendent a una figuració que a voltes es dilueix en el color. Com els textos en les òperes, dissolts en el marasme de pentagrames que els vehiculen a través del drama musical. Un cop de geni, en definitiva, i que demostra que l’òpera pot tenir, en la pintura, la seva visualització més conceptualment lúcida.
El llibre d’enguany aplega, a més de col.laboradors habituals que contextualitzen les òperes en funció del seu temps o dela vocalitat exigida a cada títol, textos de l’actor Enric Majó, de la soprano Montserrat Caballé, del poeta Biel Mesquida, de la novel.lista Donna Leon, del catedràtic Jordi Llovet o del director i actor José Luis Gómez entre molts altres. Una mostra més que l’òpera traspassa fronteres i que la seva relació amb múltiples llenguatges artístics (a més de la ja citada pintura) és possible.
I tot plegat no es fa sol ni en poc temps, perquè implica implica esforç, una gestió llarga i un entusiasme sense el qual el producte no tindria la qualitat que ja fa anys que ens té tan ben acostumats. Un any més, doncs, felicitem els Amics del Liceu per ser tan bona amiga de l’òpera, del Liceu i de l’art en tots els seus vessants i ramificacions.