LA TOMBA DE WAGNER
Cap al tard, Wahnfried recupera la pau alterada, durant el dia, per l’allau de visitants. Els fantasmes de Richard Wagner i de Cosima Liszt/Von Bülow/Wagner poden passejar de nou, al voltant de la seva tomba i refrescar-se així a la vora del brollador de la font situada a la banda posterior de la casa. Agraït, el pelegrí s’abocarà tímidament damunt la llosa per, des del silenci, manifestar la seva gratitud al Mestre. I sentirà també una mica de la pau que respira aquest indret.
Wahnfried no va testificar la gestació de L’anell del Nibelung, ni la voluptuositat de Tristany, ni l´heroïcitat convulsa de Tannhäuser. Però sí part de la sacra serenor de Parsifal. Wagner deia adéu a l´òpera amb un cant a la reconciliació. Tan sols la tranquil.litat de Bayreuth i l’ascetisme (tan sols extern) de la casa Wahnfried podien ser-ne testimonis muts. Avui ho són del pelegrí turista, però també dels fantasmes que, a l’hora foscant, poblen de nou els murs i l’espai natural del simpàtic jardí.
Wahnfried no va testificar la gestació de L’anell del Nibelung, ni la voluptuositat de Tristany, ni l´heroïcitat convulsa de Tannhäuser. Però sí part de la sacra serenor de Parsifal. Wagner deia adéu a l´òpera amb un cant a la reconciliació. Tan sols la tranquil.litat de Bayreuth i l’ascetisme (tan sols extern) de la casa Wahnfried podien ser-ne testimonis muts. Avui ho són del pelegrí turista, però també dels fantasmes que, a l’hora foscant, poblen de nou els murs i l’espai natural del simpàtic jardí.
2 Comments:
Completament d'acord amb el que has dit. Millor a la tarda. El que no sé és si amb el tàndem Eva- Katharina el besavi no es remourà a la tomba. Recomano també la visita de la casa a la vora del Llac de Luzerna...quina meravella...i quin auditori! Llàstima que les entrades siguin tan cares!
Vaig estar molts anys sense passaport ni possibilitat de sortir del país. El meu somni era anar a Bayreuth festival al qual a l'estiu n'escoltava als 15 anys les retransmissions al costat d'un wagnerià de pro el Sr, Sagalés. Finalment l'any 1983 vaig fer la meva primera Tetralogia a Bayreuth. Vaig sentir l'Or del Rhin que em va satisfer però no vaig trobar l'emoció que esperava pel sol fet d'accedir a aquell Olimp. L'endemà vaig anar a visitar Wahnfried i allí em va sorgir tot el que havia emmagatzemat duranmt dècades: vaig haver d'anar a seure a una butaca d'una sala gran - la memòria em traeix per que ara hi recordo com un agenollador - i vaig plorar llargament. La presència del geni hi era, com també la vaig trobar uns anys després a la seva cambra del castell de Hohenschwangau....
JMB
Publicar un comentario
<< Home