TRES DEVEDÉS TRES

Després de l’espèndid Billy Budd, de DECCA, telefilm indispensable que es coïa a la televisió britànica en temps de Britten (i quan la petita pantalla tenia clara la seva funció més social que no pas empresarial), el compositor anglès va pensar en filmar Peter Grimes, novament amb el protagonisme del tenor Peter Pears, el tenor company del compositor. El 1967, el productor discogràfic John Culshaw va esdevenir responsable musical de la BBC i va assumir el projecte de Britten. El futur gran realitzador Brian Large es va encarregar de la direcció televisiva, amb un treball prodigiós fet al teatre de Snape Maltings, perquè la grandària de l’escenografia del muntatge era massa gran per ser encabit en un estudi televisiu. Tanmateix, el producte resultant és un apassionant telefilm que s’adiu perfectament a la gramàtica i sintaxi de l’òpera dramatitzada, sense l’acartronament d’una presa feta en un teatre. Orquestra i intèrprets toquen i canten en directe, cosa que no treu espontaneïtat al resultat final. El repartiment l’integra un equip que formava part de l’entorn habitual de Benjamin Britten, com ara el mateix Peter Pears, al costat de Heather Harper, Bryan Drake, Michael Rippon i un llarg etcètera, amb acompanyament dels Ambrosian Opera Chorus i l’Orquestra Simfònica de Londres dirigida per Benjamin Britten. El resultat és un producte indispensable, tant per la sensacional posada en escena com per la qualitat del contingut musical, que edita el segell DECCA amb una excel.lent qualitat d’imatge i so.
I la cosa continua amb un altre excel.lent producte que, com el Peter Grimes, mai no havia conegut fins ara la seva difusió en suport domèstic. Ara arriba en DVD el cèlebre i ja mític Tristan und Isolde de Bayreuth amb direcció musical de Daniel Barenboim i escènica de Heiner Müller, amb l’estranya, abstracta però no per això menys fascinant escenografia de d’Erich Wonder i vestuari de Yohji Yamamoto. La versió enregistrada és la de 1995 i Deutsche Grammophon és qui ho edita, procedent dels fons d’Unitel. Sumptuositat de banda sonora i qualitat insultant de la imatge són els complements perfectes a una versió que musicalment acaba sent d’una insultant qualitat: Siegfried Jerusalem, Waltraud Meier, Uta Priew, Falk Struckmann i Mathias Hölle integren el repartiment d’una versió a la que la majúscula presència de Daniel Barenboim davant de l’Orquestra i el cor del Festival de Bayreuth converteix precisament en allò que dèiem al principi: mítica. L’edició, que inclou subtítols en castellà al llarg i ample dels dos discos, lamentablement no du cap tipus de reportatge ni extra que expliqui més sobre aquesta producció tan contestada i alhora acceptada entre els acòlits de la muntanya sagrada de Bayreuth.
I tornem a DECCA i ara, cronologia obliga, ens desplacem a l’Opernhaus de Zuric, on el juny del 2007 Renée Fleming protagonitzava una Arabella vestida amb l’asèptica posada en escena de Götz Friedrich. La soprano nord-americana i Strauss estan d’actualitat després del llançament del disc que inclou els quatre últims lieder del compositor bavarès. La bona entesa entre soprano i músic es poden constatar de nou en aquest esplèndid DVD, en què René Fleming està senzillament deliciosa, però a la que cal afegir la sensacional Zdenko (o Zdenko) de Julia Kleiter. Tampoc farem lletjos al Mandrika de Morten Frank Larsen ni a la veterania d’Alfred Muff, però és que elles dues s’emporten els llorers amb un quadre musical ben liderat per la batuta de Franz Welser-Möst. Hi ha subtítols en castellà, i ara sí que es lamenta l’absència de qualsevol tipus d’extra que ens ajudi a entrar de ple en el món d’una de les òperes del binomi Strauss/Hofmansthal (l’última de fet) que més ganes tenim de veure a casa nostra. I ho diem, que consti, de passada, a l’espera dels (pre)anunciats Capriccio i Rosenkavalier que faran estada al Liceu en temporades successives.
També caldria parlar de discs... anuncio que el meu IPod treu fum... si em veieu pel carrer amb els ulls esbatanats i taps a les orelles una de dues: o tinc encasquetat el disc de Flórez o el de Pape.
Seguirem informant...