25.10.09

NO M'AGRADA BELLINI

Hi ha coses (com allò d’aquell que parlava en català) que un només pot fer en la intimitat. I jo he dit en la intimitat que Bellini no m’agrada. I no serà que no m’hi hagi posat: ho he intentat, ho intento, però, per molt que estigui lluny de deixar anar la tovallola, no hi ha forma que les vaporoses melodies del compositor de Catània m’arribin, ni al cor ni al cervell. No és un prejudici, però sí que és un fet inapel.lable. No vaig anar, doncs, amb els ànims gaire predisposats a gaudir d’Il pirata de Sabadell i penso que si d’ençà d’aquelles funcions de 1971 al Liceu amb Montserrat Caballé la tercera òpera de Bellini no s’havia representat a casa nostra, podríem deixar-la reposar 38 anys més. Si la vida encara em concedeix el privilegi de ser en aquest món, en tindré 78 i potser des de la meva ancianitat començaré a valorar el que avui se’m nega, que és el privilegi de gaudir d’Il pirata.

La representació a la Faràndula, però, ha tingut dignitat. I aquesta podria ser la síntesi d’unes funcions revestides per l’economia d’esforços en la posada en escena de Carles Ortiz, poc imaginativa, per bé que el llibret de Felice Romani no permeti moltes alegries. Decorats i vestuari, per cert, sonava a reciclatge d’altres muntatges de la Faràndula, especialment els dirigits per Stefano Poda. Tot plegat, però, amb ordre i sense escarafalls.

Sergio Monterisi s’endevina com un director d’ofici, d’aquells que fan la seva feina sense concessions a la galeria però sense genialitats. I així va respondre la Simfònica del Vallès. El cor d’Amics de l’Òpera segueix necessitant una reforma urgent, encara que les bones maneres de Daniel Martínez estan fora de dubte, especialment en una òpera que coralment és complexa i molt completa.

El debut de Saioa Hernández era esperat com calia, atesa la dificultat de la part d’Imogene. La soprano madrilenya té una veu rica en harmònics, però força massa una emissió de coll que de vegades fa dubtosa l’afinació. Meritòria tascam en tot cas, així com la d’Albert Casals, que va arriscar molt en la pell d’un Gualtiero correcte però sense que el seu cant fos la festa que requereix una part com aquesta, a la que se li va afegir, per cert, l’escena del suïcidi final, que no coneixíem (sempre havíem pensat que l’òpera acabava amb el recitatiu, ària “de la bogeria” i cabaletta d’Imogene). Ismael Pons va ser un Ernesto complidor i prou al costat de la notable Adele d’Eugènia Montenegro i del fluix Itulbo d’Ezequiel Casamada.

Els Amics de l’Òpera de Sabadell sempre s’han distingit per omplir el buit que d’altres teatres propers no ofereixen pel que fa a repertori. Ara han reexhumat una òpera com Il pirata. Resulta interessant haver-ho fet, ni que sigui per verifcar una vegada més que Bellini no m’agrada.

12 Comments:

Blogger Allau said...

Sempre és un consol sentir aquests "cris de coeur" en un món tant ple de prejudicis esclerotitzats com el de l'òpera.

10:11 p. m.  
Anonymous Anónimo said...

Possiblement amb 78 anys estiguis tant gagá que fins i tot ja no t´agradin els teus compositors preferits. Pot ser també que amb els anys, et facis més savi i comenci a agradar-te...
;-)

10:19 p. m.  
Blogger josep said...

Este comentario ha sido eliminado por el autor.

11:34 p. m.  
Blogger josep said...

Cadascú pot tenir una opinió ja que les opinions son lliures, el que molesta no és el contingut sinó la prepotència i el despreci envers els que no opinen igual. I malgrat que no estic d'acord amb els comentaris anòninms, a vegades hi puc coincidir i tot. Visca Bellini!

12:07 a. m.  
Anonymous Anónimo said...

Sóc anònim perquè no tinc compta al Google. I perquè sent anònim puc dir el que penso sense que tingui de dir qui sóc.
Josep: on està la "prepotència i el despreci"? A mi m'agrada Bellini, però entenc les raons per les que a algú (fins i tot si hi enten com el Jaume Radigales) no li agradi. Es molt valent de dir el que li sembla. I com ho diu, es model.lic, crec que no ofen a ningú.

12:16 a. m.  
Anonymous Anónimo said...

Ets totalment lliure per pode dir que no t'agrada Bellini. Ara be, m'agradaria que contrastessis be totes les informacions que dónes com teòricament objectives ja que no totes son certes. Quan vulguis en una altra ocasió que vinguis a veure una òpera que jo fagi l'escena sóc a la teva disposició per qualsevol dubte que tinguis i vulguis corroborar. Carles Ortiz

1:06 p. m.  
Anonymous Anónimo said...

També vull dir la meva, Il Pirata és un "tour de force" per a tots els cantants, incluit el cor. Trobo que l·AAOS, amb Mirna Lacambra al capdavant, ha sabut treure'n partit i... algunes vegades pot resultar molt interessant exhumar òperes. Si, al veure-la emn feia recordar a l'Stefano Poda, però agafar uns bons referents sempre és bo. En quant a la música de Bellini... no dic res... però a mí m'agrada Mozart.
Ciao Mariàngels

10:53 a. m.  
Blogger brunilda said...

Doncs jo vaig anar-hi el diumenge per la tarda, i sense ser una apassionada de Bellini, la música em va agradar.
I no només això, és d´agraïr la valentia del AAOS per dur a escena aquesta complicadíssima obra.
No em va agradar la posta en escena, però almenys no distreia al personal i em va deixar que gaudís de la música.
De totes maneres, potser si que en el llibret de mà que ens donen a l´entrada hi hagués un comentari del Carles Ortiz explicant-nos el per què d´aquella escenografia i el per què dels colors es comprendria més.
És quelcom que s´hauríen de plantejar desde l´AAOS. Seria molt enriquidor per aquells/es que ens costa entendre les escenografies no convencionals,però que un cop les entensi els hi troves el sentit, has de reconèixer que són bones.

Felicitats pels AAOS.

Teresa Roca

5:52 p. m.  
Blogger LR Music said...

Jaume, No conec prou "El Pirata", ni tampoc m'interessa massa, crec que Bellini es a pesar de tot el mes digna compositor de l'época en la que s'apreciaben mes els virtuosismes dels cantants que la propia música i que van convertir l'ópera en un espectacle un tant de circ amb "el más dificil todavía", i en virtut d'això es va donar un excés de privilegi a la música oblidàn la paraula. Amb tots els respectes per a tothom, aquesta es l'poca que menys m'interessa i m'agrada de l'ópera, i amb perdò de moltes opinions, crec que el propi Verdi tambè va caura en aquest parany comercial de l'época.
Salutacions cordials
Lluis

5:30 p. m.  
Blogger anna said...

Jo tenia comprada l'entrada pel diumenge passat però per desgràcia no hi vaig poder anar. Espero escoltar-la per Catalunya Música. A mi si que m'agrada Bellini tot i que els belcantistes no són els meus compositors preferits. Que ningú s'esgarrifi pero a mí les operes de Mozart i Wagner m'avorreixen.

7:04 p. m.  
Anonymous dandini said...

M'agrada molt la música de Bellini.Crec que la seva perpetuitat en els grans teatres de tot el Món és un bon senyal de l'acullida de les seves partitures.Les seves melodies tenen una bellesa segons el meu parer irresistible com per exemple "Cinta di fiori" "In mia man", "Ah non credea" ,etc.En canvi no trobo cap melodia d'aquest nivell ni del de Mozart en tota la partitura de L'arbore de Diana".Hi ha dues possibilitats o jo m'hi he esforçat poc o be no hi és.

10:16 p. m.  
Anonymous Anónimo said...

Gracies per intiresnuyu iformatsiyu

1:44 a. m.  

Publicar un comentario

<< Home