DUES NOTES D'ACTUALITAT

A l'espera del retrobament amb la nit de Tristan und Isolde, la setmana comença amb la presentació de la temporada 2010-11 del Liceu i amb el concert de guanyadors del Concurs Viñas. Bones notícies en general.

Ú: TEMPORADA “AGRADABLE” AL LICEU PER AL 2010-2011

Bona, excel.lent temporada és la que augura el Gran Teatre del Liceu per al 2010-2011. Tornen Carmen, El caçador furtiu, Falstaff i Anna Bolena. Hi haurà grans noms en òpera (Roberto Alagna, Anna Caterina Antonacci. Béatrice Uria Monzon, Josep Bros, Mariola Cantarero, Elina Garança, Edita Gruberová, Neil Schicoff, Patricia Petibon, Michael Volle, Lucio Gallo, Ambrogio Maestri, Sonia Ganassi, Alan Held, Klaus Florian Voigt, Ángeles Blancas, Matti Salminen, Plácido Domingo). D’altres en concert i recital (Diana Damrau, Rolando Villazón, Jonas Kaufmann, Andreas Scholl) i l’extraodinària fórmula de l’òpera-dansa amb la Ifigènia a Taurida amb coreografia de Pina Bausch, desapareguda fa uns mesos. Bons títols, bons cantants, bons auguris per a una “agradable” temporada amb títols no menys “agradables”. Fins i tot, al contrari del que algú ha escrit als papers, Lulu d’Alban Berg.

DOS: CONCURS VIÑAS

D’entrada, el resultat final de la 47ena edició del Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas sembla satisfactori: totes les categories importants tenen premi, cosa que després d’anys de sequera ens dóna una immensa alegria. A més, estic bastant d’acord amb les assignacions premiades, per bé que (és lògic) no tots poguem pensar igual: al final del concert de guanyadors, hi havia qui deia que el tenor Russell Thomas cantava Verdi fora d’estil, cosa que em sembla del tot injusta atesa l’entrega i la professionalitat del cantant nord-americà. Per contra, considero que el segon premi de categoria femenina és en realitat un primer premi: la soprano russa Dinara Alieva té una veu carnosa, amb personalitat, destil.la seguretat i creu allò que canta. L’ajuda una presència radiant, però sobretot una gran capacitat de donar-ho tot. Al contrari del primer premi femení, atorgat a la perfecció tècnica de la coreana Sunyoung Seo, soprano molt freda i distant malgrat el preciosisme que va imprimir a les àries de Puccini i Leoncavallo que va cantar a la final.

A tot plegat, algunes curiositats: enguany, no hi ha hagut cap cantant de l’estat espanyol que es fes amb cap dels premis grans: tan sols Orlando Niz va endur-se el premi a la millor promesa espanyola gràcies als vots del Grup de Liceistes de 4t i 5è pis. I una altra curiositat: un tenor grec (Dimitrios Flemotomos) s’ha fet amb el premi al millor intèrpret de sarsuela. Realment se’l mereixia, després d’haver-li sentit una poderosa “No puede ser” ben cantada i millor pronunciada.