VERSIONS COMPARADES

Per als qui pengen la llufa a Wagner de ser còmplice del nazisme, i per desmentir la genial (però irresponsable) frase de Woody Allen quan va dir allò de "No m'agrada Wagner: m'agafen ganes d'envair Polònia", no cal més que fixar-se en alguns exemples cinematogràfics que han fet ús de la música wagneriana en general i, més en concret, de la cavalcada que obre el tercer acte de Die Walküre.

Cinema mut
Durant el període de l'anomenat cinema "mut" (que mai no va ser silent), era habitual que els "cue sheets" -els fulls amb fragments proposats per acompanyar musicalment una pel.lícula- o les kinoteques -compilacions amb músiques equivalents a situacions dramàtiques determinades" incloguessin, en escenes de cavalleria, la música de l'inici del tercer acte de l'òpera. I, per bé que David W. Griffith va fer apologia del Ku-Klux Klan a The birth of a nation, la partitura que va escriure Joseph Carl Breil per a l'estrena del film (1915) va utilitzar aquella música. La intenció era il.lustrativa i responia a la intenció de fer palès el caràcter bèl.lic de la situació, en què s'inclïa justament un fragment en què els membres de l'exèrcit sudista anaven, com les valquíries, a cavall.


Dibuixos animats
Fins i tot algú com Walt Disney va ambientar Music Land (1935), una de les més celebrades Silly Symphonies, amb un fragment de la mateixa obra. El curtmetratge d'animació explica l'enfrontament entre dues illes, la de la música "clàssica" i la del jazz. En esclatar la guerra, el país dels "clàssics" ataca amb notes musicals emeses per tubs d'orgue. I el que sona és altre cop la cavalcada.

Una sàtira felliniana

El realitzador italià Federico Fellini va comptar com un dels seus més estimables col.laboradors el compositor Nino Rota, tot i que ni a Fellini li agradava la música ni a Rota el cinema. Paradoxes de la història, perquè el binomi entre els dos artistes és dels més fructífers de la història de la música cinematogràfica. A Otto e mezzo (1963), l'escena del balneari ens mostra els clients d'un balneari-Walhalla (?) passejant entre els jardins mentre sona una orquestra que toca diversos fragments clàssics de Rossini i, precisament, Wagner. La "cavalcada" de Die Walküre pot sonar a grandiloqüent entre els éssers quasi fantasmagòrics que ocupen l'espai exterior del balneari. La sàtira està servida, i fins i tot una certa crítica social, quan tocava (estem als anys seixanta) ridiculitzar els gustos dels qui freqüentaven l'anomenda "alta cultura". La solució, és clar, dóna peu a una escena hilarant:


Un Coppola sagnant
Una de les escenes més cèlebres de la cinematografia contemporània és l'escena del bombardeig amb napalm de l'exèrcit nord-americana a Apocalype now (1979), la controvertida adaptació que Francis Ford Coppola va fer d'El cor de les tenebres de Joseph Conrad. El context del Congo colonial de la novel.la es trasllada al Vietnam dels anys seixanta, i la crítica de Coppola incideix en un discurs clar, ara prenent Wagner com a referent i excusa del mal: el tètric Joseph Goebbels havia incentivat, en ple nazisme, documentals de la Luftwaffe (l'aviació alemanya) amb acompanyament musical de la cavalcada wagneriana, aple.lant al caràcter alat de les valquíries (a partir del minut 2'50):


Coppola ho té present, i per això deixa entreveure, gràcies a l'acompanyament musical de la cèlebre escena, que l'exèrcit nord-americà es va comportar al Vietnam com els alemanys durant la Segona Guerra Mundial en el seu afany de conquesta i destrucció:

La música no expressa res per si mateixa, però la textualitat li afegeix indubtables significats. La música de Wagner segueix sent, és clar, innocent de tot mal, però la (con)textualitat pot contribuir a donar-li matisos molt interessants, com podeu veure.