27.2.10

CARMEN DE NOTA A SABADELL

Amb un doble repartiment que inclou cantants debutants en alguns dels papers protagonistes de Carmen, la cèlebre i última òpera de Georges Bizet ha tornat a la Faràndula de Sabadell abans d’iniciar el periple per diversos teatres d’òpera catalans. L’operació es pot considerar exitosa perquè els Amics de l’Òpera han superat, i amb nota, la difícil empresa de tirar endavant un títol que no per més conegut és menys difícil ni complex, al contrari.
Aquest cop, Carles Ortiz i Jordi Galobart l’han encertada de ple ambientant en els espais i èpoques originals l’acció de l’òpera, si bé aquesta es movia en el marc d’un rodatge cinematogràfic. Tan sols el quart acte veia alterada la seva disposició original, perquè el quadre representava l’estrena de la pel.lícula en un ambient glamurós i amb catifa vermella inclosa. La Carmen personatge es comporta doncs com la Carmen actriu, de manera que el joc verista que confon teatre i vida estava servit.
Esforçat el paper del cor d’Amics de l’Òpera, cada cop més rejovenit, si bé necessita encara renovar alguns membres en benefici d’una unitat més gran pel que fa al color vocal. La Simfònica del Vallès va ser dirigida amb mà enèrgica per Elio Orciuolo, que a mesura que avançava la representació accelerava les dinàmiques, com si tingués pressa per acabar. És una llàstima que l’amplificació orquestral de l’escenari arribi a la platea, perquè això desllueix una prestació que en aquesta ocasió ha estat de notable alt.
Debutava en el paper titular la gironina Gemma Coma-Alabert. És una Carmen encara per madurar, però resol bé les parts sinuoses d’una partitura extenunant que va defensar amb professionalitat i entrega, fent-se servir de l’elegància i el bon gust que de vegades s’oblida per a l agitana cigarrera. El Don José de l’argentí Raúl Gabriel Iriarte (amb un físic alarmantment semblant al d'Artur Mas) va lluir-se, tot i que resulta de vegades una mica fred per a l’apassionament del brigadier navarrès. La Micaëla d’Ekaterina Isachenko va tenir la dolçor i ductilitat necessàries per al personatge, al costat del bon Escamillo d’Ismael Pons, curt de greus però amb un instrument de bronze ben polit per a la resta dels registres. Entre els secundaris, una especial salutació per a la Mercédès d’Assumpta Cumí i, sobretot, per a la Frasquita de Júlia Farrés.

2 Comments:

Anonymous Anónimo said...

Hola: Vaig veure la Carmen de Sabadell, per l'altre repartiment, i va ser també molt bo. No per sabuda, l'opera deixa d'interessar, ans el contrari, crec que es pot valorar millor el treball dels artistes, i dic artistes i no cantants perquè per fer sentir emoció també han de saber representar i va ser així amb el repartiment del diumenge. Poso un 10 per la Sanya Anastasia, cantava be i interpretava, el seu fisic també anava perfecte en el seu personantge. Ah i una cosa, no em va molestar gens el canvi d'escenari i situació; quan hi ha bon gust... Salutacions. Mariàbgels

5:38 p. m.  
Blogger brunilda said...

Jo també estava a la funció del diumenge per la tarda, i sincerament va ser de nivell, per mi no tant vocal com l´escènic, ja que des del meu punt de vista el Carles Ortiz va presentar-nos una Carmen amb molta intel.ligència, cuidant tos els detalls.
Les meves felicitacions tant per ell, com per l´A.A.O.S.

8:39 p. m.  

Publicar un comentario

<< Home