UN BON XICOT AL SERVEI DEL MAL

Per molt que el disc es tituli Bad Boys, Bryn Terfel sempre serà un bon xicot. La humanitat desbordant del baríton gal.lès fa que quan es fiqui en la pell del Don Basilio d'El barber de Sevilla, del Mefistòfil de Faust i Mefistofele, del Kaspar d'El caçador furtiu, del Mackie Messer de L'òpera de tres rals o del Leporello de Don Giovanni (que no és dolent però sí una mica aprofitat) sentim el caràcter grotesc amb què els compositors van tenyir els seus personatges.

Amb el Iago de l'Otello verdià o amb l'Scarpia de la pucciniana Tosca les coses canvien, i Terfel es revesteix de maldat pura. Aquesta és la seva grandesa i aquest l'encert del disc compacte que acaba d'editar Deutsche Grammophon amb acompanyament de l'Orquestra i el Cor de la Ràdio Sueca que dirigeix Paul Daniel.
Darrerament, tenim força alegries discogràfiques: al blog Mozartmania acabo de comentar el darrer disc de Diana Damrau i ara Terfel contribueix al gaudi amb un disc que, a més d'òpera, inclou fragments de musicals de Sullivan, Claude-Michel Schönberg i, sobretot, Sondheim: l'"Epiphany" de Sweeney Todd és del millor d'un disc que es permet unes gotes de divisme quan, al final, l'escena de l'aparició del Commendatore a Don Giovanni ens deixa sentir Bryn Terfel en la pell dels tres personatges que la protagonitzen: Leporello, el Comanador i Don Joan. Una operació tecnològica que en el seu moment ja va tastar Boris Christoff quan va enregitsrar Boris Godunov a les ordres d'André Cluytens, entaforant-se en la pell de Varlaam, Pimen i del tsar Boris. De la mateixa manera que perdonàvem al baix búlgar la seva megal.lomania, acceptem com a anècdota i curiositat aquest caprici de Bryn Terfel, que no és tan "Bad Boy" com ens vol fer creure. Senzillament perquè ens permet gaudir d'una hora de bona música excel.lentment interpretada. Amb tots els excessos que es vulguin: però... què és un divo sinó pur excés per a gaudi de molts?