11.3.10

ARA, LUCIA EN DVD

Deutsche Grammophon ha tret al mercat una edició en dos DVDs que recull les funcions que el febrer del 2009 va protagonitzar al Metropolitan de Nova York de Lucia di Lammermoor de Donizetti la soprano russa Anna Netrebko. Allò suposava el reencontre de Netrebko amb el públic nord-americà en la pell d’un personatge poc afí en principi a les potencialitats (que no són poques) de la russa, perquè Lucia és un paper per a soprano lírico lleugera i Netrebko és cada cop més lírica -sempre ho ha estat- i menys lleugera -mai no ho ha estat.- Però per damunt de tot és una soprano intel.ligent, de manera que assumeix amb convicció dramàtica la complexa part d’un paper extenuant però evidentment lluït. Recent incorporada als escenaris després de la seva maternitat, el físic de la soprano es ressenteix amb un lleuger sobrepès fruit dels canvis viscuts per aquesta gran artista, que actoralment està sensacional.

La direcció escènica reforça l’element fantasmagòric, amb la presència espectral explícita a l’ària de sortida de Lucia i amb el número conclusiu d’Edgardo en què és el propi fantasma de Lucia qui l’ajuda a clavar-se la daga que el durà a la mort. Espectacle intens que signa Mary Zimmerman amb decorats de Daniel Ostling i vestuari de Mara Blumenfeld que ambienten l’acció de l’òpera al segle XIX, l’època en què Walter Scott va escriure The bride of Lammermoor en què s’inspira l’òpera donizettiana.

Acompanya Anna Netrebko el tenor Piotr Beczala assumint un paper que havia d’incorporar el tenor Rolando Villazón però que per indisposició del tenor mexicà va assumir Beczala. Es tracta d’un tenor polonès de línia noble i prestació molt entregada en el context del que musicalment és una producció eminentment eslava perquè als noms de la russa Netrebko i del polonès Beczala s’hi afegeixen el Raimondo del també rus Ildar Abdrazakov i l’Enrico del també polonès Mariusz Kwieczen, dirigits per un hpme d'ofici com Marco Armiliato.

Els dos DVDs, que inclouen uns vint minuts d’extres, mostren el treball rere l’escenari de la mà d’una Lucia de referència com és Natalie Dessay, la soprano francesa que va estrenar aquesta mateixa producció al Metropolitan de Nova York i que es passeja entre bambalines entrevistant els protagonistes. La versió en conjunt està molt bé gràcies a la direcció musical d’Armiliato i a les intervencions de Beczala i Netrebko.

A l’escena de la bogeria s’opta per la incorporació de l’harmònica de vidre que Donizetti havia previst originàruiament i que la tradició, o les dificultats per trobar aquest instrument i qui el pugui tocar, ha fet pràcticament desparèixer. Aquí s’incorpora per recordar el que va ser la Lucia original, malgrat la cadència afegida i que no és de la mà del música de Bèrgam. A destacar en aquest passatge el caràcter eteri però al mateix temps agressiu amb què Netrebko resol una de les pàgines més cèlebres de l’últim belcanto italià i que les imatges del formidable DVD permeten veure amb la prestació actoral senzillament extraordinària d’aquesta intèrpret, que si musicalment no és ni serà mai una Lucia de referència, teatralment convenç, emociona i subjuga.

1 Comments:

Blogger Moments d'Òpera said...

Totalment d'acord. La Netrebko en aquesta part brilla més com actriu que com a cantant, encara que cantant també és excel·lent, aquest paper no és l'idoni per la seva veu.

Una realització magnífica, val la pena. Molt recomenable.

Albert

12:24 p. m.  

Publicar un comentario

<< Home