S'ACOSTA "THAIS"

Thais és l’òpera de Jules Massenet estrenada a l’Òpera de París el 16 de març de 1894. Aquesta és una obra a mig camí entre la introspecció psicològica de Werther o Manon i l’espectacularitat a l’estil de la “Grande Opéra” de títols com Hérodiade o Esclarmonde. Potser buscant una via intermitja entre l’òpera i l’oratori, Massenet va optar per la via del misticisme, cosa ques trobem en passatges cèlebres com la coneguda com a “Meditació” que tanca la primera escena del segon acte, amb el famós passatge per a violí sol.
Una òpera que al Gran Teatre del Liceu es presenta en versió de concert dos dies, dijous i diumenge, amb la participació d’un nom estelar en el firmament vocal de l’òpera avui dia, la soprano nord-americana Renée Fleming en el paper de Thais. Llàstima que l’altre nom de luxe previst, Thomas Hampson, hagi cancel.lat. Al costat de Frank Ferrari (substitut de Hampson), les sempre excitants presències de Josep Bros i Stefano Palatchi, amb direcció d’un veterà com Andrew Davis.
Inspirada i rica en melodies i textures instrumentals, Thais és una pàgina per a lluïment per a la soprano en moments com el “Dis-moi que je suis belle” del segon acte. Una ària i un paper que Massenet va escriure per a la cèlebre soprano nord-americana Sybil Sandersson que va estrenar l’obra.
La deliciosa partitura no ens ha de fer oblidar l’escàndol de la seva estrena, en què la Sandersson va quedar en un moment amb el pit al descobert, atenent a les exigències del rol que de fet es correspon al d’una cèlebre cortesana de la Tebes egípcia del segle IV després de Crist. El veritable èxit de l’òpera no va arribar fins al 1903, després de les funcions que va protagonitzar a Milà la soprano Lina Cavalieri abans de fer-ho a París, on el títol de Massenet va ser rebut amb grans ovacions. Més enllà dels escàndols, dels èxits o de la despullamenta que algunes sopranos han assumit per interpretar amb propietat el deliciós rol protagonista, el cert és que Thais és una òpera molt ben escrita, feta de subtilitats i refinaments i al servei de la psicologia dels personatges.

Massenet era un gran coneixedor de l’ofici de músic d'òpera d’ençà de la seva primera peça teatral, Esmeralda, de 1865. Thais és la dinovena òpera d’un catàleg de pràcticament 35 títols, i cronològicament es situa entre Werther i Le portrait de Manon, tot i que el seu esperit està molt a la vora de la sensualitat d'Hérodiade, especialment en relació amb el personatge de Salomé d'aquest últim títol i el titular de Thais.
Thais va ser una cèlebre prostituta que va acabar canonitzada als altars del primer cristianisme i des del segle X corrien peces dramàtiques immortalitzant la seva existència. El llibret que Louis Gallet va escriure per a Massenet s’inspirava en la novel.la d’Anatole France sobre la cortesana egípcia. La versió que Massenet va presentar a l’Òpera de París va passar per una revisió posterior, d’acord amb el material a causa del qual Massenet no havia quedat del tot content.

El de Thais és un dels grans papers femenins de Massenet. La sensualitat dels dos primers actes dóna lloc a una sensualitat mística, i que du com a fil conductor el tema que el violí ha presentat en la “Meditació” inclosa al cèlebre entreacte.
Als antípodes de la sensualitat de Thais hi ha en aquesta òpera la figura d’Athanaël, paper escrit per a baríton i que representa el qui opta per la renúncia de la vida còmoda per entrar en un ascetisme que serà clau per la conversió de Thais. Un procés que culmina una partitura que sembla haver necessitat personalitats indiscutibles com Renée Fleming per ser recuperada d'un injust oblit.