VICTORIOSA "VITTORIA"!

Ja fa uns dies que l’escenari de la sala 2 del Teatre Capitol de Barcelona està ocupat pel talent dels directors Marc Rosich i Antonio Calvo, de l’actriu Gretel Stuyck i de la soprano Begoña Alberdi. Vittoria va començar com una broma privada, una bretolada entre amics. I ha acabat esdevenint una singular irreverència amb música operística com a excusa. El producte resultant és una petita meravella, reforçada pel talent interpretatiu de Stuyck i Alberdi i per la intel.ligència del text de Marc Rosich, que co-dirigeix el muntatge amb Antonio Calvo. M’agradaria recomanar-ho, perquè Vittoria és un plat desenfadat, que es serveix fred i que es degusta amb la lleugeresa de qui, sense pretendre-ho, acaba convertint una anècdota en una categoria. És cert que la cosa no va gaire a fons, però un surt del teatre amb la qüestió de la sacralització dels clàssics percutint dins del cervell. Tot plegat no fa més que demostrar que l’art no és sagrat, que podem esmenar la plana a Shakespeare sense que el geni es mogui del pedestal i que ens podem riure de les escenes amb què Verdi va convertir Lady Macbeth en reinota de l’òpera sense que el talent del músic de Busseto es qüestioni gens ni mica. Al contrari, perquè els creadors d’aquest espectacle són fervents admiradors del bon teatre i de les òperes que sempre cal escriure amb majúscula. Vittoria és allò que diríem un divertiment. Sà, desenfadat, desimbolt, descarat i divertit. Necessari, en definitiva, i a mig camí entre els que fan de tota òpera excusa metafísica per muntar barrabassades sense sentit i els qui la frivolitzen de manera ornamental, com si “Nessun dorma” de Turandot fos un himne patriòtic. Fins el 18 de juliol, Vittoria triomfa victoriosament a la Sala 2 del Capitol barceloní. No us ho perdeu.