1.5.10

BON COSÌ A SABADELL

A Sabadell, quan volen i quan poden, saben fer bé les coses. Ja fa temps que les temporades d'Amics del'Òpera ens donen més alegries que disgustos. I ara podem parlar d'alegria amb les funcions de Così fan tutte que tanquen la XXIIena temporada.
Confiar a Pau Monterde la direcció escènica garanteix una dramatúrgica musical que no tan sols respecta el sentit original de la peça de Mozart i Da Ponte, sinó que, a més, accentua el rerefons de "dramma giocoso" que és l'avantpenúltima òpera mozartiana. La posada en escena d'aquesta "scuola degli amanti" és clàssica, de línies pures i amb idees fresques al llarg de més de tres hores de bon espectacle.
També fa temps que dic que Mirna Lacambra té bona oïda pels cantants de casa, i també diem que a casa hi ha bones veus per cantar, i bé, les partitures mozartianes. Maite Alberola ha estat una Fiordiligi de gran sensibilitat i exquisida musicalitat, amb coneixement de causa pel que fa a l'estil i bona presència escènica. Parella perfecta per a Gemma Coma-Alabert que, després de les funcions de Carmen a Sabadell, demostra que Mozart li va com anell al dit. Una Dorabella ideal pel que fa a la sàvia mescla de comicitat i bon gust.
Albert Casals va sorprendre gratament a inicis de temporada amb Il pirata, i ara aborda el paper de Ferrando amb bona línia i domini del cant lligat, potser poc subtil en moments en què es demana més contenció, però sempre amb excel.lents resultats. Els mateixos per a Carles Daza, un Guglielmo segur, amb la fatxenderia pròpia del personatge i molt ben compenetrat amb els companys de repartiment, especialment amb Gemma Coma-Alabert.
Elisa Vélez va ser una Despina de veu lleugerament aspra en els recitatius, però molt més rodona en els concertants i àries. Bona cantant i excel.lent actriu, la soprano va saber donar al personatge una personalitat ben traçada i definida. La veterania d'Enric Serra es va posar al servei d'un Don Alfonso que va aportar més a l'expressivitat que no pas a la musicalitat, i com a complement a una versió arrodonida per l'acurada direcció orquestral de Daniel M.(artínez?) Gil de Tejada davant d'una inspirada Simfònica del Vallès i d'un Cor d'Amics de l'Òpera de Sabadell reduït i solvent.
I atenció perquè Les contes de Hoffmann de la temporada que ve suposaran un llistó molt alt per als operòfils sabadellencs. Això serà entre febrer i març del 2011, després de les representacions de Rigoletto entre octubre i novembre del 2010 i abans d'Il barbiere di Siviglia de la primavera del 2011.

1 Comments:

Anonymous Anónimo said...

Estic contenta Jaume, ahir diumenge vaig anar a veure el Cosí a Sabadell i encara no havia llegit la teva crítica, avui dilluns la lleigeixo i m'adono que perfectament s'ajusta al que penso de la representació de Sabadell. Una obra ben feta amb Vesubi i Golf de Nàpols inclós. Vaig passar-ho bé i no vaig estar patint perquè no hi havia
"desnaturalitzacions" i l'obra va ser tal qual té que ser. Segle XVIII, (soldats amb perruca, cotilles, cassaques, turbans, mostatxos...) Visca Mozart!!!
Mariàngels

10:58 a. m.  

Publicar un comentario

<< Home