ANITA HARTIG DEBUTA AL LICEU
Feliç Traviata aquesta que
presenta el Liceu a final de temporada, i que reposa l’espectacle vist a la
tardor, ara amb dos repartiments. La lúcida posada en escena de David
McVicar reforça, amb la seva ambientació el 1880 (cinquanta anys després del
temps en què transcorre la trama original) el decadentisme tràgic centrat en la
dama de les camèlies, amb l’omnipresència de la seva tomba a l’escenari.
La
partitura verdiana està molt ben defensada per l’experimentada batuta d’Evelino Pidò, que matisa i detalla sonoritats que
apareixen en racons ocults, extraient un bon so de l’orquestra titular, ben
complementada amb un cor més que correcte.
I
ara, amb dos repartiments, el segon dels quals podrà veure’s “a la fresca” el
proper 18 de juliol. Un repartiment de luxe, encapçalat per Anita Hartig,
Violetta de veu incisiva, timbre i color preciosos, amb un lleu vibrato que no molesta, expressiva i
excel.lent actriu. Sens dubte, un dels debuts revelació de la temporada. Ismael
Jordi és un Alfredo de lirisme generós, cant elegant i molt expressiu, tot i
que tendeix a canvis de color en les mitges veus, de les que no hauria
d'abusar. I un plus afegit amb la veterania d’un Leo Nucci que a aquestes
alçades ja no ha de demostrar res. En tot cas, segueix recordant-nos que és el
“supervivent” dels grans barítons verdians de les últimes generacions, amb un
Germont que segueix sentant càtedra.
El
primer repartiment l’encapçala la soprano Elena Mosuc, segura i convincent a
nivel musical, i que se les sap totes per treure el màxim rendiment d’una
pàgina lluïda. Tanmateix, i això ja ho vaig constatar el mes d'octubre amb el mateix rol, la seva és una Violetta freda, que no emociona. Al
seu costat, l’Alfredo de Francesco Demuro, de timbre poc grat i que va pasar
algun mal moment en la cabaletta del segon acte. Solvent i autoritari, tot i que poc matisat, el
Germont de Gabriele Viviani.
I, en ambdós repartiments, bons
secundaris de casa com ara Toni Marsol (Douphol), Gemma Coma Alabert (Flora) i
Miren Urbieta Vega (Annina). Bon final de temporada lírica, en
definitiva. Un consell: no us la perdeu “a la fresca” el 18 de juliol.